Bracons és un fill tardà d'un model social, econòmic i polític que avui fa fallida. Aquest model, el neoliberal, fruit de la reacció de les classes dirigents a finals dels setanta, davant les polítiques socials i de redistribució de la renda posteriors al 45, ha suposat un potent procés de mercantilització i privatització de totes les esferes de la vida i del territori. És així com hem vist les darreres dècades un autèntic tsunami urbanitzador, amb dubtoses finalitats socials, però clarament beneficiós per l'acumulació de capital en poques mans.

Amb Bracons han convergit –i se n'han beneficiat– molts d'aquests interessos: el potent lobby que aglutina la construcció, l'automoció i els combustibles fòssils. A aquesta colonització mercantil del territori l'han afavorit uns sectors polítics lliurats al neoliberalisme i utòpicament convençuts que el futur incloïa una extensió acrítica de la xarxa de carreteres, i que el col·lapse, que ja es vivia a l'àrea metropolitana, era el preu necessari que s'havia de pagar pel progrés. Aquests sectors polítics i econòmics fidels als seus interessos de classe han estat impermeables a les objeccions que se'ls presentaven. I no només a aquelles que venien directament del moviment social opositor, sinó d'intel·lectuals, institucions científiques i d'altres actors socials que han expressat el seu rebuig al projecte. En vista d'aquest assalt neoliberal va sorgir un moviment popular de resistència, Salvem les Valls, que tenyit d'ecologisme va aglutinar activistes veïnals, naturalistes i ecologistes, professionals, sindicalistes, estudiants, pagesos... i que va ser capaç, amb pocs mitjans i molta organització i imaginació, d'encapçalar un ampli bloc social que, malgrat no assolir el seu objectiu, ha contribuït a modificar la correlació de forces i ha avançat un debat sobre la mobilitat i el territori que avui comença a ser en moltes agendes polítiques mundials.