Excel·lentment situada, però mal comunicada. Aquesta és en essència la comarca del Vallès Occidental, que el 2011 ha de començar a veure, en teoria, com la mobilitat dins el Vallès, però també amb l'àrea metropolitana de Barcelona, comença a sortir del col·lapse. I el principal repte serà comprovar si les infraestructures que han de millorar aquesta mobilitat compleixen els calendaris previstos. Per exemple, per aquestes mateixes dates han de posar-se en funcionament les tres noves estacions del perllongament dels FGC de Terrassa, que ha esventrat els últims anys l'artèria de la ciutat, la rambla d'Ègara. A la cocapital, Sabadell, la primera tuneladora també ha d'haver completat el primer túnel d'un procés que s'allargarà un any més, fins que el 2012 puguin estrenar el nou recorregut i posar en marxa les cinc estacions.

I per carretera s'ha d'acabar de donar forma i traç a un quart cinturó que, a banda de polèmic, està incomplet i mancat de sentit. S'ha de reprendre l'obra aturada entre Abrera i Viladecavalls i el Ministeri de Foment ha de donar resposta al conjunt d'al·legacions, entre altres les de la Generalitat, al traçat proposat des de Terrassa fins a Granollers. Però potser més tangible ha de ser la culminació de l'obra del carril bus i per a vehicles d'alta ocupació (VAO) de la C-58 a Ripollet, permanentment amb cues, i que amb les obres iniciades el 2008 encara ho ha estat més. En paral·lel també s'ha d'adjudicar el projecte de les calçades laterals de l'autopista entre Sant Quirze i Terrassa, una reivindicació de fa una dècada, i podrien iniciar-se les obres d'accés a la porta sud de Terrassa.

Però el 2011 també ha de ser clau per a altres infraestructures, com són les sanitàries. En el primer trimestre han de començar les obres de l'hospital Vicente Ferrer, que ha de donar servei a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal, i el nou govern de la Generalitat haurà de donar l'impuls definitiu a l'hospital Ernest Lluch de Montcada i Reixac, com a mínim, posant a subhasta la redacció del projecte.