“No tinc ni els terrenys ni els diners”, es lamenta Lluís Solanas, un dels vuitanta pagesos afectats per les expropiacions del Ministeri de Foment a Sant Boi de Llobregat. No és el primer cop que la construcció d'una infraestructura l'afecta. Ja va patir fa uns anys una retallada a causa de les obres del TAV. “En els darrers anys he perdut unes cinc hectàrees de terreny, en tinc a Gavà i Sant Boi, en diferents projectes urbanístics”, comenta. Solanas és un dels pagesos que encara no ha firmat el mutu acord amb Foment i que, per tant, no sap què cobrarà ni quan. Segons fonts d'Unió de Pagesos, al Baix Llobregat, entre les obres de l'ampliació de l'autovia del Baix Llobregat i el quart cinturó, hi ha més de 150 finques afectades, la qual cosa suposa un deute d'uns tres milions d'euros. El sindicat calcula que, de mitjana, els propietaris ja han esperat “entre vuit i deu mesos” els diners que els deuen. De fet, a principi de mes van lliurar a la delegació del govern a Barcelona una petició adreçada a Foment per demanar personalment el deute.

La pressió urbanística creix al territori i, a poc a poc, es redueix la zona agrícola, tal com explica Albert Bou, un altre dels pagesos afectats per l'ampliació de l'autovia del Baix Llobregat. “Som conscients que les carreteres s'han de construir perquè, entre altres coses, nosaltres les utilitzem, però han d'afectar al mínim possible l'entorn, en aquest cas la pagesia”, afegeix. Un passeig per les obres fa evidents dues coses: el ritme de treball d'unes obres que van començar a final de 2009 és molt lent i l'afectació als conreus és alta. Hi ha pagesos que no poden accedir directament a les seves terres a causa de camins inacabats i altres conviuen amb brutícia amuntegada –que no prové de les obres sinó de ciutadans incívics— i espais d'herbes diverses, que s'han convertit en amagatalls d'animals. “El que demanem, a més de cobrar, és que acabin d'endreçar tot l'espai que limita amb les finques i es facin totes les infraestructures necessàries, com ara camins de servei ben acabats i canals de reg, perquè les obres no afectin els conreus”, diu Bou. En el cas de Sant Boi, existeix una comissió de seguiment, formada per l'Ajuntament, Unió de Pagesos i la direcció de l'obra, que coordina els treballs.

La majoria dels pagesos afectats no es plantegen recuperar ni, per tant, comprar terrenys agrícoles perquè, com explica Bou, “és molt difícil perquè la terra surt molt cara”.

A Abrera i Olesa de Montserrat, dos pobles perjudicats pel quart cinturó, la situació és semblant. Els pagesos denuncien que la lentitud en l'execució de la infraestructura afecta en el dia a dia qüestions com ara la seguretat a l'hora de passar pels camins de servei o al costat de les obres amb maquinària agrícola.

Un cert pessimisme plana sobre els pagesos del Baix Llobregat. D'una banda, es troben amb problemes com ara les expropiacions i els retards en el pagament i, de l'altra, veuen que cada cop menys gent jove aposta per quedar-se al camp i que la feina dura no queda recompensada amb els preus dels productes. Els pagesos, però, defensen la seva forma de vida perquè, com diu Bou, “agrada i satisfà”.