Alcaldes, presidents comarcals, diputats, senadors i representants del teixit socioeconòmic de les Terres de l'Ebre van protagonitzar ahir un acte institucional i reivindicatiu a l'Aldea, convocat pels alcaldes de l'Aldea, Tortosa i Amposta per reclamar al govern de l'Estat millores tant de serveis com d'infraestructura a l'estació de l'Aldea i al conjunt de la xarxa ferroviària del territori. Que l'Aldea siga la veritable estació central de les Terres de l'Ebre on paren els trens d'alta velocitat, i amb una gran estació de mercaderies, va ser la reivindicació principal, però a l'acte, a què no van assistir els representants territorials del PSC, es va anar més enllà i també es va reclamar a l'Estat que no excloga les Terres de l'Ebre del futur traçat del corredor del Mediterrani.
Davant el dèficit d'infraestructures, unitat d'acció. Si fa unes setmanes les Terres de l'Ebre van protagonitzar a Gandesa un acte unitari en defensa de l'opció catalana de l'A-68, a què es va sumar també el Camp de Tarragona. Ahir va tenir lloc un acte institucional semblant a l'Aldea però aquesta vegada per reclamar una millora del servei i les infraestructures ferroviàries del territori, convocat pels alcaldes de l'Aldea, Dani Andreu (ERC), Amposta, Manel Ferré (CiU) i Tortosa, Ferran Bel (CiU) –els tres municipis que donen nom a l'estació de l'Aldea– l'acte va aplegar, a més d'alcaldes i representants polítics de tots els colors excepte el PSC, els principals representants del teixit social i econòmic de les Terres de l'Ebre: José Luis Mora com a president de la Cambra de Comerç, Azael Fabregat com a director del campus de l'Ebre de la URV, Wifredo Miró com a secretari general de la UGT a l'Ebre o Josep Maria Franquet com a president del consell econòmic i social de les Terres de l'Ebre, entre d'altres. La reivindicació que van fer al Ministeri de Foment va ser la d'un pla director per a l'estació de l'Aldea per convertir-la en la veritable estació central de l'Ebre, un pla que inclou millorar els accessos, ampliar les instal·lacions ferroviàries, ampliar els horaris d'obertura i fer més aparcaments, a més d'incrementar el nombre de trens regionals i fer parar els trens de velocitat alta com l'Euromed o el TAV. «Això també és reequilibri territorial», va dir el president de la Cambra de Comerç, José Luis Mora. «L'alta velocitat crea una forta dicotomia entre els territoris que en tenen i els que no i sembla que l'Estat només reserva aquest dret a les capitals de província, per això és tan important aconseguir la vegueria», va afirmar per la seua banda el president del consell econòmic i social, Josep Maria Franquet, tot afegint que les «Terres de l'Ebre no poden perdre ja més trens». «Un futur sense infraestructures és difícil i el camí és anar junts», va assenyalar per la seua banda el director del campus de l'Ebre de la URV, Azael Fabregat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.