El pacte dels tres partits del govern català per projectar el quart cinturó metropolità ha arribat massa tard perquè s'hagi pogut establir el traçat definitiu en el pla territorial metropolità (PTM) que ahir va aprovar inicialment la conselleria de Política Territorial. Tot just el PSC acaba d'acordar amb ERC i ICV que hi haurà una prolongació de la ronda del Vallès –quart cinturó– des de Terrassa fins a Granollers, però amb la condició que la Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta avui vigent del Ministeri de Foment. Aquest compromís s'ha especificat en el pacte nacional d'infraestructures actualment en consulta i les alternatives encara no existeixen. El pla territorial ja recull, però, modificacions al traçat del Ministeri de Foment.
La proposta que s'inclou en el pla territorial ja respon a les primeres modificacions demanades pels dos socis recelosos del projecte, ERC i ICV, i que el PSC va acceptar en l'avantprojecte presentat l'abril de l'any passat. L'eix del quart cinturó baixa des de Terrassa i Sabadell per anar a fondre's amb les reserves de sòl ja previstes en la històrica interpolar nord. A més, s'ha incorporat una modificació durant la consulta de l'avantprojecte perquè la via no travessi el nucli urbà de Lliçà d'Amunt, i el voregi pel nord amb una circumval·lació. Però aquest dibuix no és encara l'alternativa preferida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més canvis, el pla territorial metropolità (PTM) aprovat ahir recull explícitament que es plantejaran altres opcions: «En el cas d'aquelles infraestructures que tinguin un tràmit específic i/o depenguin d'una altra administració, la concreció definitiva del traçat correspon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plantejarà les seves alternatives de traçat fins que el Ministeri de Foment no tregui a informació pública l'estudi informatiu de la seva proposta entre Terrassa i Granollers. CiU ha reaccionat immediatament i ha afirmat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), hauria de paralitzar la tramitació del PTM «fins que no sigui capaç de concretar les grans infraestructures de mobilitat». CiU considera una cortina de fum el principi d'acord per fer el quart cinturó expressat pel PSC, ERC i ICV en el recentment aprovat pacte nacional d'infraestructures.
A diferència de l'avantprojecte de PTM presentat l'abril de l'any passat, el document aprovat ahir sí que defineix clarament la connexió a Abrera del quart cinturó amb la futura autovia A-7 i el seu traçat per l'est de Sant Llorenç d'Hortons i el sud de Sant Sadurní d'Anoia. El pla també recull la via de connexió del quart cinturó amb la C-16 i l'autovia A-2 de Lleida entre Martorell i Vacarisses, així com el túnel de la Conreria a la B-500. També es preveuen el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui, les calçades laterals a la C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa, o la via per a vehicles pesants d'accés al port de Barcelona. El document dibuixa els tres carrils reservats per a busos i vehicles d'alta ocupació –bus/VAO– a les tres principals entrades de Barcelona per la Diagonal, la Meridiana i la C-31 per Montgat.
Espais oberts
El PTM, però, no defineix només les infraestructures de transport i mobilitat, sinó també els assentaments urbans i els espais agraris i naturals en diferents graus de protecció. El document configura un mosaic de més de 241.000 hectàrees amb algun grau de protecció. Respecte de l'avantprojecte, s'incrementen en unes 3.000 les hectàrees protegides com a espais d'especial interès natural i agrari, fins a sumar 203.000 hectàrees. A la plana del Penedès i les àrees veïnes es classifiquen al voltant de 23.000 hectàrees com a espais de protecció especial de la vinya. En canvi, s'han reduït en unes 4.000 hectàrees els espais que fan de separació entre els nucli urbans i els espais naturals. Sota la nova denominació d'espais de protecció preventiva finalment es classifiquen 14.600 hectàrees que fan tant la funció de preservar l'àrea com de reservar-ne el sòl per a possibles desenvolupaments urbans futurs. Pel que fa als assentaments urbans, el pla reconeix l'àrea central metropolitana formada per Barcelona i les ciutats adjacents, així com les grans ciutats de la segona corona –Terrassa, Sabadell, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Martorell i Granollers.
Nous eixos urbans
El document planteja nous eixos de creixement urbà a les rieres de Tenes i Caldes, així com a l'Alt Penedès (Vilafranca, Sant Sadurní i Santa Margarida i els Monjos) i el Vallès Oriental (Llinars, Cardedeu i Sant Celoni).
El conseller Nadal va aprovar ahir inicialment el PTM després que el document rebés el vistiplau de la comissió d'ordenació territorial metropolitana, que integra representants dels ajuntaments i els consells comarcals –només el Consell de l'Alt Penedès ha mostrat reserva pel contingut–. El document sortirà a informació pública els propers dies i hi estarà durant quatre mesos. Els dos primers s'han habilitat per a la consulta dels particulars i les institucions, i els dos darrers per als ajuntaments –el pla de la regió metropolitana inclou 164 municipis.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.