Infraestructures

Els últims embats de l'eix centralista

La presidenta d'Aragó encara defensa el corredor central pirinenc davant uns 300 empresaris a Madrid

Diu que la seva “àrea d'influència” engloba un 83% del PIB estatal i s'inventa “problemes de trànsit” a Irun i Portbou

El mateix dia que la Comissió Europea deixava clar per on anirien els trets de la futura planificació ferroviària, la presidenta d'Aragó i principal defensora de la travessia central pirinenca (de fet ja inclosa dins l'eix 16 en les xarxes transeuropees aprovades el 2003), Luisa Fernanda Rudi, desembarcava a Madrid, apadrinada per la seva col·lega Esperanza Aguirre, per cantar encara, en un esmorzar davant uns 300 empresaris, les excel·lències que suposaria construir aquest corredor. “Objectivament és necessari i imprescindible per al creixement de l'Estat”, insistia, mentre negava que sigui cap “utopia”, tot i admetre les dificultats econòmiques del moment. “Cal aprofitar aquesta etapa d'obligada austeritat per avançar substancialment en el disseny dels projectes”, defensava.

Rudi, que encara confia poder exposar els seus arguments directament al comissari de Transports, Siim Kallas, exposava que el seu eix “permetrà connectar els països del Magrib amb Europa de manera àgil i econòmicament sostenible”. I amb prop de 500 quilòmetres de tomb respecte al del mediterrani, hi podria haver afegit. I és que la presidenta aragonesa, de fet, va recórrer a algunes afirmacions com a mínim dubtoses. Per exemple, que “l'àrea d'influència” del corredor central engloba “el 83% de la població i el 85% del PIB” de l'Estat espanyol. Si els defensors del corredor mediterrani asseguren que concentren prop del 50% de les dues variables –i gairebé l'únic que tenen en comú els dos eixos és que sortirien d'Algesires–, aquí alguna cosa no quadra... Però és que Rudi també reclamava la implicació de França –senyal que no la deu veure gaire clara, malgrat la declaració signada la setmana passada entre el ministre de Transports francès i l'espanyol de Foment en què hi donaven un suport explícit i es comprometien a seguir-ne els estudis previs– adduint que la travessia central “pot ser l'única solució als problemes de trànsit” de mercaderies que hi ha als dos extrems dels Pirineus (és a dir, a Irun i Portbou)... per on avui creuen, sumant-los, encara no 50 trens al dia. Molt i molt lluny de la saturació.

Més ambigüitat al PP i el PSOE

Tant el PP com el PSOE, mentrestant, continuen oficialment instal·lats en el discurs de l'ambigüitat, collats pels interessos territorials dels seus barons a cada corredor, per molt que vulguin evitar enfrontaments. El portaveu de Transports del PP al Parlament Europeu, Luis de Grandes, present a l'acte d'ahir a Madrid, advocava d'entrada per “prioritzar projectes sostenibles i que aportin beneficis”, per assegurar tot seguit que el seu partit defensarà tots tres eixos a Europa perquè “són complementaris”. Segons ell, doncs, no cal renunciar a cap.

Enmig de les mateixes aigües es mou el candidat socialista a La Moncloa, Alfredo Pérez Rubalcaba, que divendres semblava que es mullava a Catalunya Ràdio quan deia que el corredor mediterrani és“prioritari”, i definia el central com a “segona prioritat”. Dilluns, però, a Saragossa, veia tots dos eixos “possibles” i es negava a “enfrontar-los”. “El corredor mediterrani té, sens dubte, moltíssim interès, molt, i també el té el corredor central”, deixava anar. Més foc d'encenalls, vaja.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.