Una companyia vol unir el port de Palamós i l'aeroport
L'operació ampliaria les possibilitats del port i es facilitaria als creueristes l'intercanvi entre tots dos transports
La connexió per mar entre Palamós i les Balears, difícil per falta de rendibilitat
El Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava va debatre ahir a Begur el present i el futur dels ports. En aquest context es van tocar temes molt diversos, entre els quals les possibilitats turístiques i comercials del port de Palamós. La gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez, va explicar que ja hi ha una companyia de creuers interessada en la connexió entre el port de Palamós i l'aeroport de Girona, i que ara s'està treballant entre les dues infraestructures per agilitar aquest procés. Del que es tractaria és que el passatger pogués intercanviar tots dos transports fent un únic tràmit duaner i de facturació de maletes, tal com es fa en altres llocs com ara Barcelona. D'aquesta manera, el viatger tindria més facilitats per fer de Palamós el seu port d'entrada o sortida. Un dels problemes, que va indicar el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, és, però, que el port de Palamós no és d'interès general, i que per tant no pot rebre viatgers de fora de l'espai Schengen. Pel que fa a la companyia que ja s'ha interessat en aquest servei, Rodríguez no en va voler anunciar el nom perquè encara s'està en fase de negociacions, però es tractaria d'una nova naviliera que començaria a operar al port i que faria escales a Palamós com a mínim fins al 2013. A més, la gerent de Ports de la Generalitat va valorar molt positivament l'evolució en nombre de creuers a Palamós, i s'ha mostrat convençuda que es tracta d'una activitat que pot conviure sense gaires problemes amb la càrrega i descàrrega de mercaderies. De fet, aquest any estan creixent un 20%.
Connexió amb les Balears
Un altre dels temes de debat va ser la possibilitat, que es planteja cada cert temps, de connectar amb ferri el port de Palamós i les Balears. Rodríguez va admetre que hi ha operadors que s'hi han interessat, però que el problema és econòmic: “El port està preparat per oferir aquest servei, però són línies que només funcionen si tenen rendibilitat.” Per fer-ho viable, els vaixells haurien de ser mixtos i transportar viatgers, però també càrrega. I en càrrega, el viatge d'anada a les Balears es podria omplir molt més fàcilment que el de tornada, quan les possibilitats són molt més escasses.
Pel que fa als creuers, la gerent de Ports de la Generalitat va destacar que és una línia de negoci a tenir en compte, i que l'any que ve hi haurà vaixells que pararan a Roses.
Noves actuacions al Port d'Aro i a Colera
Rodríguez va destacar que Ports de la Generalitat ha invertit en els últims anys en millores de llotges i actuacions com ara el nou dic de Llançà i l'ampliació de Blanes. Properament portarà a terme l'ampliació de la marina del Port d'Aro –13,7 milions– i l'adequació del port de Colera.
Nova llei pel 2012 per la finalització de les concessions
Moltes de les concessions dels ports esportius acaben abans del 2018. Això està obrint un debat entre Ports de la Generalitat i el sector per veure com es defineix el nou model de concessió, de manera que es puguin fer les inversions necessàries per millorar aquestes infraestructures. Per això Rodríguez es va proposar aprovar una nova llei de ports l'any vinent. Tomàs Gallart, president de l'Associació Catalana de Ports Esportius, va apostar per ampliar un termini de concessió que ara mateix la llei marca en 30 anys, i per dimensionar més els ports existents i així donar cabuda a tota la demanda.
Les boies, l'alternativa per cobrir la demanda d'embarcacions
Com cobrir la demanda d'amarradors durant l'estiu va centrar part del debat d'ahir. Davant la negativa de Dolors Rodríguez a fer o ampliar ports, les boies es van consensuar com una de les solucions, insistint també en la presència de boies ecològiques que no danyen el fons marí. Joaquim Coello, president d'Applus, va apostar per gestionar millor els ports existents, proposant fomentar el lloguer d'amarradors en comptes de la compra, per així afavorir les rotacions i no hipotecar espai. “La Costa Brava és un espai delicat, no hi ha espai per a nous ports, i s'ha d'evitar la sobrepoblació d'embarcacions”, va dir.