“L'eix mediterrani és el número u”

El govern de l'Estat considera que n'hi ha un de prioritari, que és el mediterrani. És un eix natural, que dinamitzarà els ports i l'economia, i és lògic que sigui l'aposta, perquè és el més ràpid i més barat.

Sí. Blanco ha dit clarament que aquest corredor és prioritari i és urgent, i és el primer que es farà. Això no vol dir, però, que renunciïs a altres: hi ha diversos nivells de planificació, el prioritari i d'altres de més llunyans. I fer competitiu l'eix entre Algesires, València i la frontera és més barat que foradar els Pirineus per la zona central.

Això és l'urgent i prioritari; no cal posar-ho en termes territorials. Els vaixells de càrrega desembarquen aquí o al Marroc, i has de ser competitiu. Hi ha una infraestructura que s'ha d'afrontar en els anys immediats, i d'altres amb un horitzó molt més enllà. I en els últims set anys ja s'han invertit 8.300 milions en el corredor mediterrani.

És que no has de renunciar necessàriament a les altres. El corredor mediterrani és important per ser competitius a Europa, no perquè Catalunya se senti més orgullosa de si mateixa. Està tot ben enfocat per al dia 19, tot i que hi ha un neguit escenificat per dirigents del PP i de CiU per exhibir musculatura política. S'ha intentat construir un fals sentiment de greuge en els últims mesos i setmanes. Però fa anys que fem els deures, i tinc el convenciment que està tot ben encarrilat.

Aquesta és la interpretació que va fer un periodista sobre el comunicat de premsa de la reunió. Cal distingir entre xarxa bàsica, que és prioritària, i global, a llarg termini. No s'ha de tocar el punt feble; n'hi ha que ara es poden sentir agreujats i se'ls ha de dir que en el futur no es renuncia pas a això, tot i que el sentit comú reconeix que ara convé el corredor mediterrani.

El més lògic és que sigui fins a Algesires com hem demanat. Ja es veurà...

No entenc per què tanta resistència a creure's el ministre quan som els que hem fet l'aposta per l'Espanya mallada, i hem demostrat que som els que hi creiem. Pensa que s'ha de ser molt sensible perquè cal distingir entre el que és urgent i el que és important. És durant l'etapa de Felipe González, amb Josep Borrell de ministre, que es comença a construir el corredor mediterrani, i Jordi Pujol va renunciar a reivindicar-lo quan el PP manava a Madrid. Luis de Santiago, director d'infraestructures ferroviàries amb Borrell i després amb Magdalena Álvarez, va ser el pare conceptual del corredor, i sempre deia que el veia com un fill que havien abandonat vuit anys. Per acció o per omissió, el PP i CiU no van demostrar mai res pel corredor. Em sorprenen els nouvinguts a la reivindicació, perquè si fins ara hi havia algú en contra era el PP. És el PP el que va apostar, quan va governar, per una concepció radial, i va aturar els treballs que ja s'estaven fent. I ho va fer per una decisió política, no pas per falta de recursos!

Les obres es van iniciar entre el 1993 i el 1996, quan manava... Per nosaltres és estratègic, i ara el portem al programa, igual que la connexió amb ample europeu dels ports de Barcelona i Tarragona.

Som en una realitat dura, de contenció de la despesa, i per això és important que Europa hi aposti. D'altra banda, pensa que també et permetria trobar solucions òptimes per al ferrocarril a casa nostra; està tot força ben pensat, i permetria utilitzar la línia actual només per al trànsit de passatgers.