INÉS AYALA
EURODIPUTADA ARAGONESA DEL PSOE
“He fet més que CiU pel corredor mediterrani”
“El túnel de la Mànega també semblava impossible”
“Mentre catalans i aragonesos ens tirem pedres, els alemanys se n'aprofiten”
“Fa equilibris com a malabarista que és”
Falten només quatre
dies perquè la Comissió Europea anunciï, aquest 19 d'octubre, quins
corredors ferroviaris de mercaderies subvencionarà.
Vostè és la lobbista número u de la travessia central dels Pirineus.
Aquest és el retrat que Ramon Tremosa ha fet de no sé qui, perquè ni em coneix ni espero que arribi a fer-ho mai. He lluitat per la connexió ferroviària Perpinyà-Figueres com ell no ho farà en tota la seva vida. Sóc europeista i reivindico el corredor mediterrani, però també el central. No intento guanyar punts denigrant els altres. L'estratègia de Tremosa de fer lobby contra la travessia dels Pirineus és equivocada, és massa novell, no aguanta la pressió i està perdent credibilitat a Europa, però ja n'aprendrà. Hauríem de tancar files i mirar de no fer enemics.
Però el cafè per a tothom que serveixen a Madrid no agrada a Brussel·les: no hi ha prou diners per construir els dos corredors.
A Europa no entenen que els espanyols ens barallem entre nosaltres. Mentre catalans i aragonesos ens
tirem pedres, els alemanys es coordinen i se n'aprofiten. Tremosa necessitarà el meu vot al Parlament Europeu, i el dels eurodiputats de
la resta de partits, per finançar aquest corredor mediterrani que diu que és seu i de ningú més.
La UE està a punt de recaure en la recessió, Grècia agonitza i l'euro
i els bancs trontollen. De debò
creu que Brussel·les pagarà per
foradar els Pirineus?
D'això només en dubten els derrotistes. El corredor mediterrani té tanta crisi davant com pot tenir el central. Si s'ha construït el túnel
del Sant Gotard, excavant 50 quilòmetres amb absolut rigor mediambiental, per què no hauria de ser possible el nostre? El túnel de
la Mànega sota el mar també semblava un somni impossible.
Tot indica que dimecres la
Comissió Europea descartarà
la travessia central.
No, ningú no quedarà oblidat i els tres corredors seran als mapes, el mediterrani, l'atlàntic i el central, que és essencial per organitzar la cohesió del centre de la península. I es reobrirà el Canfranc, que és una injustícia històrica que va cometre França. Però ara comença la batalla mortal de debò, la del finançament. No seria el primer cop que Brussel·les posa damunt la taula 20.000 o 30.000 milions i després els governs ho deixen en només 8.000. Mentre caiem en el vici de barallar-nos entre nosaltres, hi ha 26 països més que estan fent pressió per altres traçats ferroviaris, els agricultors que exigeixen ajudes, els investigadors que volen més pressupost en R+D+I... El mapa de la xarxa bàsica transeuropea pot quedar preciós, però si no fem pinya per aconseguir el finançament quedarà en fum.
Què li sembla la pressió que
està fent el ministre de Foment,
José Blanco, per cinc corredors
diferents alhora?
Blanco fa equilibris com a malabarista perfecte que és. Se li ha de reconèixer que haurà aconseguit el que els governs del PP i CiU no van ser capaços d'aconseguir, tot i que la popular Loyola de Palacio era vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable de Transports. El corredor mediterrani no era una prioritat europea i ara ho serà.