Les grans empreses que tenen a Catalunya i al País Valencià factories que exporten la major part de la producció fa anys que haurien volgut tenir un corredor ferroviari únic europeu. Avui no n'hi ha cap destinat exclusivament a mercaderies i l'ample de via homologable a Europa tot just s'ha començat a construir amb el tren d'alta velocitat (TAV) per a passatgers. Els trens de càrrega han hagut de compartir vies amb els combois de passatgers de llarga distància, regionals i rodalies, que tenen la preferència de pas. Amb el problema afegit que, en arribar a la frontera de Portbou, cal transbordar les mercaderies a altres trens perquè l'ample ferroviari ibèric és diferent de l'europeu des que es va construir el 1844. Per aquesta raó, les empreses exporten sobretot en camions per carretera o amb vaixells a través dels ports.
Terminals i ports
A tocar del futur corredor mediterrani de mercaderies hi ha avui disset terminals logístiques ferroviàries i sis ports a Catalunya i el País Valencià. Hi ha sectors com l'automobilístic que ja han fet una aposta pròpia pel ferrocarril connectant les seves fàbriques amb els ports propers. De fet, més enllà de cambres de comerç, ports, col·legis professionals, associacions empresarials i operadors i fabricants ferroviaris, és el sector del cotxe el que s'ha compromès més directament amb la reivindicació del corredor per mitjà de la seva participació –Seat, Volvo, Ford– al grup de pressió Ferrmed, que ha fet notar la seva veu els darrers anys a Brussel·les. “La Comissió Europea ha reconegut el que de fa molts anys defensàvem: per població, PIB i exportacions, l'àrea mediterrània necessita una infraestructura com el corredor per generar més activitat econòmica i competir de tu a tu amb altres regions del món”, afirma Juan Ramon Rodríguez, director de la fàbrica de Seat a Martorell. Es vol millorar la competitivitat reduint els costos del transport per carretera per enfortir els mercats del centre i nord d'Europa i consolidar-se als de l'est però també es comença a mirar cap al nord d'Àfrica. Des de la factoria de Ford a Almussafes es preveu que, amb el corredor a punt fins al port d'Algesires, els països del Magreb competiran amb els de l'Europa de l'est com a futurs fabricants de components de l'automòbil. També empreses, com la minera Iberpotash del Bages, que avui ja disposen de vies pròpies, aspiren a la connexió però
el camp de possibilitats tot just comença a obrir-se: Basf ha anunciat que projectarà una terminal de tren a l'interior de
la planta petroquímica
de Tarragona.
Comentaris
El problema no ha estat Ejpanya, ha estat Europa que com em moltes coses no ha estat a l'alçada al moment de prendre es decisions, ara que sembla han engegat, el problema segurament el tindrem aqui per que Ejpanya mani qui mani ja savem com les gasten, segurament el primer tram del eix mediterrani que es fara, sera el Madriz-Salamanc a pasant per Badajoz.
El problema hem estat nosaltres, per haver fet l'imbècil deixant que altres decidissin les nostres infrastructures. No hi haurà corredor fins que ens el paguem.
Tendréis que hacerlo vosotros: catalanes y valencianos. Supongo que a los vallisoletanos, Renault, o gallegos, Vigo, Citoren, Aragoneses, Opel, Madrid, creo que tienen alguna factoría, sólo les favorecería estableciendo las conexiones pertinentes hacia el norte, centro y este: corredor del Ebro: Miranda -Zaragoza, con Madrid,Valencia y Tarragona, lo contrario sería ser pts y poner la cama. O jugamos todos o rompemos la baraja.
Con las retalladas de Sanidad y Educación ya lo podréis hacer.
Y si no: bonos patrióticos.
Tots els dies s´aprenen coses noves. Ara resultará que els peixos de Mediterrani també porten barba, perdoneu cavallers, creia que només portaven baraba els peixos de riu de terres endins. Gracies.
Tinc 48 anys i en fa 40 que sento a parlar del tercer rail per a possibilitar la coexistència de l'ample ibèric i l'ample europeu en una mateixa via. I cada vegada que se'n parla, sempre hi ha algun imponderable (tècnic, això sí) que ho fa tan i tan difícil que de fet és impossible de posar-lo.
De veritat és tan complicat, ho pregunto a algú que en sàpiga, i és tan car com perquè a hores d'ara encara sigui una mena de desideràtum?
A veure suposat senyor Frak de Sant Carles, què fem nacionalisme espanyol i no dient més que bajanades?
Nosaltres si ens deiixessin fariam tot i a fer punyetes la resta.
Però com que estem sotmesos a Espanya fiscalment i culturalment, prou problemes tenim.
Sí, no es preocupi, que també arribarà l'hora de passar l'escombrar a alguns suposats defensors de la pàtria que només defensant el capital o la propietat privada i l'ordre.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.