Els propietaris afectats pel TAV s'encaren amb Adif

Amb el projecte del TAV entre Sarrià i Figueres enllestit, el 2008 van començar a expropiar les finques per poder-hi començar les obres. El procés va seguir el curs habitual, el preu d'expropiació era bo (de més de 4 euros el metre quadrat), i els acords entre propietaris i la part expropiadora (en aquest cas l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, Adif) es van signar sense massa problemes.

La troca es comença a embolicar quan les empreses constructores es van adonar que amb els terrenys expropiats no n'hi havia prou i que caldria modificar el projecte i la memòria d'expropiacions. Llavors, a final del 2008, la relació entre el Ministeri de Foment i els propietaris dels terrenys era bona pel fet que, dels acords previs, tothom o gairebé tothom n'havia sortit content. Com que el procés de modificació del projecte es preveia llarg, els propietaris van donar les màximes facilitats perquè es poguessin ocupar els terrenys nous i hi comencessin les obres, amb el benentès que els nous terrenys expropiats es pagarien al mateix preu que els anteriors. Quan va arribar el moment de signar els acords de les expropiacions noves hi va haver la sorpresa que Adif va anunciar que, en funció de les modificacions que s'acabaven de fer de la llei d'expropiacions, les valoracions quedaven rebaixades a la meitat o gairebé.

“Els propietaris ens hem emprenyat per dues raons” va dir Narcís Jordi Poch, coordinador de la Unió de Pagesos (UP) de l'Alt Empordà, “primer: per la rebaixa unilateral del preu, que considerem una presa de pèl; i en segon lloc, perquè encara no s'ha cobrat res de les primeres, de què ja es van signar els acords”. Hi coincideix en part Joaquim Casellas, de la Consultoria Tècnica Agrària de Figueres i representant d'una petita part dels propietaris afectats, que es queixa de com ha anat el procés, en què tot i les facilitats dels propietaris, ara els surtin amb les rebaixes. En el que no coincideix tant és en com porten l'afer a la UP que, segons ell, estant fent una excel·lent operació de màrqueting però un flac favor als seus representats.

Agroxarxa, l'entitat de serveis de la Unió de Pagesos destinada a la defensa d'expropiacions, que representa més del 50% dels 500 expedients afectats per les obres del TAV, és l'empresa d'aquestes característiques més gran de l'Estat espanyol i la que acumula més experiència. N. J. Poch assegura que han exportat el model a la restat de l'Estat i altres països. Té clar que els 270 expedients que defensen acabaran en el jurat d'expropiació perquè cap de les dues parts no vol cedir i les arques de l'Estat fan por de veure. “Es dóna una situació molt irregular ja que, per llei, les actes s'han de signar a les finques on es constata el que hi ha, però en aquest cas no ho podran fer perquè a la majoria de les finques ja hi ha les infraestructures acabades.” Es parla de molts de diners. Tant sols en el tram entre Pontós i Figueres, la diferència de criteri és de 600.000 euros.

Com explica Casellas: “Nosaltres els problemes no els hem tingut tant en les finques rústiques, que s'han valorat correctament, sinó en les urbanes o semiurbanes, especialment en les que afecten els entorns de l'estació de Figueres.” En aquesta zona hi representen un 80% de les finques afectades. Aquí no es van signar els acords perquè no van tenir en compte les expectatives de les finques. “Un camp al mig de Figueres te'l valoraven igual que a qualsevol altre lloc. Nosaltres ja fa un any i mig que vàrem presentar les valoracions i encara és hora que l'administració ens torni contesta” diu Casellas, que hi afegeix: “Si no hi ha contesta no podem anar al jurat d'expropiació. Hi ha una clara política de dilació. Ens estan dient que probablement ens en sortirem però que quan més tard sigui, millor.”