L'escàndol del pàrquing intel·ligent
Reclamen que la Policia Judicial investigui on són almenys 18 milions d'euros destinats al Jaume I
Denuncien la passivitat dels estaments judicials a Tarragona
L'obra, iniciada
el 2002, ja fa quatre anys que està aturada
Una actuació negligent acostuma a tenir conseqüències negatives per als infractors en la majoria dels casos. Però no en tots, almenys a Tarragona, una ciutat on la mala gestió,
la ineficàcia, la inoperància i la passivitat semblen sinònims de pauta de
comportament i, per difícil que sembli, fa la sensació que la justícia hi passi de puntetes. Qui no s'escandalitzaria quan sabés que la mala actuació dels seus representants polítics, els quals va escollir democràticament, ha provocat que un pàrquing concebut perquè fos intel·ligent i que inicialment
tenia un cost de 3,9 milions d'euros acabaria suposant un dispendi de més de 30 milions, i que, a
més, no funcionaria?
A Tarragona aquest escàndol té un nom: el pàrquing Jaume I, una infraestructura ideada amb capacitat per a més de 600 vehicles i situada al cor de la Part Alta de la ciutat que va acabar sent un dels grans maldecaps de l'exalcalde Joan Miquel Nadal (1989-2007) i que ara ho és de l'actual mandatari, Josep Fèlix Ballesteros. L'alarma social provocada per la gran quantitat de diners que s'hi han abocat –molts dels quals sense que ningú els hagi justificat– no ha estat suficient perquè la justícia assenyali amb majúscules els principals culpables d'aquella operació nefasta per a les arques municipals tarragonines, actualment buides, cosa que fa que els seus mandataris recomanin estrènyer-se el cinturó cada dia que passa.
Ara, la Policia Judicial
Des que les obres es van aturar, el febrer del 2008, i posteriorment es va a-nunciar públicament que l'aparcament ja no seria robotitzat i que la transformació en un aparcament convencional suposaria afegir almenys 5 o 6 milions més al cúmul de despropòsits, la plataforma Veu Ciutadana, fent-se ressò de la gran alarma social generada, va interposar una demanda al jutjat d'instrucció 3 de Tarragona per exigir responsabilitats. Volia els noms i cognoms de tots els culpables, i sobretot que es justifiquessin els més de 18 milions d'euros que, segons aquest col·lectiu, continuen sense estar documentats ni justificats,
cosa que ningú s'ha encarregat d'esbrinar.
El jutjat no li fa cas
Ja han passat quatre magistrats per l'esmentat jutjat d'instrucció, però fins ara ningú n'ha acabat de treure l'aigua clara. “Fa quatre anys i la investigació encara està en la fase preliminar”, va lamentar el president de Veu Ciutadana, César Segura, que ha estat a punt de retirar la demanda després que fa una setmana van demanar al jutjat encarregat del cas la intervenció de la Policia Judicial. “La Policia Judicial entra a tots els ajuntaments, però aquí res”, va recordar Segura. Aquest col·lectiu ho va fer després que l'Ajuntament no entregués cap dels documents sol·licitats per
la fiscalia –certificacions d'obra, informes de l'interventor i de legalitat, actes de comissions de govern, pressupostos o llicències d'activitats– que ajudin a aclarir per què el consistori, a través de l'empresa d'aparcaments, va avalar l'UTE, l'encarregada de construir l'aparcament
intel·ligent, quan una de les clàusules inicials li
impedia fer-ho.
Els primers culpables
Fins que la justícia no es pronunciï, l'únic document a què poden aferrar-se els tarragonins per saber qui van ser els culpables és un informe elaborat pel consistori el 2009, el qual va atribuir la major part de les responsabilitats a qui fou president de l'empresa d'aparcaments, Xavier Magriñà, i a l'exgerent de l'empresa de transport, Jesús Trasobares. També assenyala Sistemas Alem, actualment en fallida econòmica, i tot l'Ajuntament –equip de govern i oposició– “per l'alarmant falta de reacció”. La percepció general és que molts dels qui van prendre decisions que hipotecaran la ciutat els pròxims trenta anys no han rebut el seu correctiu.
Pagant interessos fins al 2043
A causa d'una gestió eternament sota sospita dels seus responsables, Tarragona ha quedat condemnada a pagar préstecs fins al 2043 per un aparcament que encara no funciona i al qual, ara mateix, ningú gosa posar data d'inauguració perquè l'obra per transformar-lo en convencional ni s'ha posat a licitació.
La despesa anual d'ara i fins al 2021 serà d'1,3 milions d'euros, i fins al 2043 la hisenda municipal pagarà 750.000 euros cada any, per acabar desemborsant uns
23 milions. A banda, els interessos, d'uns 9 milions, que arrodoneixen la xifra en 32.
