Infraestructures

maresme

La Generalitat atura les rondes del Maresme, com a mínim, fins al 2015

La comarca torna a començar de zero per resoldre els problemes de mobilitat

El consens polític i el diàleg amb el territori han desaparegut

Ni Mataró ni tampoc el Baix Maresme veuran cap canvi en les grans infraestructures viàries de la comarca durant aquesta legislatura. Si la Generalitat ja va anunciar l'estiu passat, un cop efectuat el canvi de govern, que aturava els projectes de construcció de la ronda de Mataró i de la ronda del Baix Maresme “per tornar a revisar-los”, fa pocs dies va confirmar als membres de la plataforma Preservem el Maresme, contraris a la creació dels laterals de l'autopista C-32, que no es mourà ni una pedra, com a mínim fins al 2015.

El canvi de color polític a la Generalitat va deixar sobre la taula l'estudi informatiu de la ronda del Maresme –de Mataró a Montgat– i l'adjudicació de les obres de la ronda de Mataró, aprovada i adjudicada el novembre del 2010 però que no s'ha resolt. Totes dues obres –i la variant d'Arenys– s'havien de sufragar en bona part amb una partida de 400 milions de l'Estat, a canvi de traspassar a la Generalitat la competència de l'N-II al seu pas per la comarca. De fet, la reconversió d'aquesta via en una carretera menys transitada va ser l'origen del debat sobre la necessitat de trobar infraestructures alternatives que descongestionessin el trànsit a la zona. Novament en el punt de sortida, la discussió sobre quin ha de ser el futur de la mobilitat al Maresme torna a estar en el camp del Consell Comarcal, ara governat per CiU i el PP, i en el marc del pacte de mobilitat del Maresme. Vuit mesos després encara no s'ha creat l'esperada comissió de mobilitat, ara sí que amb la intervenció de les entitats i associacions del territori perquè, com a mínim pel que fa a la teoria, es busquin ponts d'unió. Tot i això, les posicions dels diversos partits han canviat i ningú tampoc no sembla disposat a fer gaires concessions. El darrer episodi en aquest sentit el va protagonitzar l'únic representant de la CUP, Eudald Calvo, que va presentar al ple del Consell una moció que no va ser aprovada per tancar definitivament el projecte dels laterals. Per motius diversos, només ICV-EUiA i PxC hi van votar a favor.

LA XIFRA

400
milions
havia d'aportar l'Estat a la Generalitat per finançar les rondes i la variant d'Arenys, encara sense fer.

El rebuig de la massa social

El pacte per la mobilitat del Maresme es va concebre només com a acord polític, i això va acabar passant factura. Crear una nova infraestructura viària en un territori on queda molt poca terra lliure de construcció va generar en la societat civil un sentiment de rebuig que es va acabar canalitzant en una entitat, Preservem el Maresme, que va aconseguir reunir 87 grups i associacions d'àmbits molt diversos d'arreu del territori. Una mobilització, incloent-hi tractorada pel centre de Mataró; una xarxa de conferències en què es van presentar propostes alternatives arreu, i els talls puntuals de l'N-II, amb els quals es recuperava com a espai social i lúdic van determinar l'entitat com a interlocutora imprescindible per resoldre el conflicte i buscar solucions a aquest nou immobilisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.