Adif ja ha entregat el projecte del tren convencional a Girona
L'Estat va confirmar en una resposta parlamentària que estava fet des de l'any 2010, però mai s'havia rebut fins ara al consistori
L'estudi acurat del document ha de permetre repensar a fons els espais de la ciutat
L'últim que se sabia datava del 2006, del projecte informatiu
Adif ha complert la seva paraula i ja ha entregat el projecte constructiu que ha de permetre el pas subterrani del tren convencional i l'enderrocament del viaducte que ara travessa de punta a punta la ciutat de Girona. El president d'Adif, Enrique Verdeguer, s'havia compromès, en la reunió que van mantenir a Madrid el dia 10 de maig amb l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i amb la diputada al Congrés Concepció Veray, d'enviar de manera immediata el projecte, i abans d'un mes des de la trobada l'ens públic ha complert. Verdeguer ja va expressar en la trobada la seva sorpresa pel fet que el consistori gironí no tingués en el seu poder un projecte que ha de canviar del tot la fisonomia més cèntrica de la ciutat.
El projecte per fer subterrani el pas del tren convencional per la capital gironina va arribar al registre d'entrada de l'ajuntament de Girona dijous al matí. Un tema cabdal per a la ciutat com aquest, l'ha dut de manera personal l'alcalde Puigdemont, i el projecte s'ha derivat cap a Alcaldia. La previsió és que l'equip de govern pugui començar ara l'estudi del contingut del projecte per tal d'estudiar si cal fer-hi millores i adaptacions que s'adiguin més a les necessitats de la ciutat.
Cal tenir present que l'Estat va confirmar de manera oficial fa tot just tres setmanes que el projecte de traçat subterrani de la línia de rodalies de Girona estava fet des de l'any 2010. Aquesta informació va ser criticada per la majoria de grups municipals amb duresa, ja que interpretaven com una falta de lleialtat que l'anterior govern de l'Estat no fes arribar un projecte tan important per a la capital gironina com aquest.
La previsió és que l'equip de govern faci arribar el projecte als grups municipals i pugui presentar-ne públicament el contingut en els pròxims dies.
El projecte informatiu
L'únic que se sabia fins ara del projecte del traçat subterrani era el projecte informatiu de l'any 2006 que recollia la petició del consistori d'allunyar el traçat subterrani del Barri Vell, en especial de la basílica de Sant Feliu com es preveia en un inici. Per contra, l'Estat va rebutjar allargar el túnel fins a Campdorà i mantenia la previsió que s'acabi al barri de Pedret.
El cost d'enderrocar el viaducte era de 15 milions
La incògnita del projecte és qui acabarà assumint l'enderrocament del viaducte, ja que en el projecte només es preveu fins a l'estació. Un estudi previ de fa anys va valorar en uns 15 milions el cost d'enderrocar l'estructura de pilars, que ben segur ara s'haurà de revisar a l'alça. Tot queda pendent d'un conveni entre l'Estat, el govern i l'Ajuntament.
Un tramvia a l'espai alliberat?
Dani VilàEl regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, va explicar en un debat sobre el futur del viaducte fet dijous a Televisió de Girona que el govern municipal considera que l'espai que alliberarà el viaducte pot reorientar-se a millorar la mobilitat de la ciutat. Durant el debat televisiu, Ribas va admetre que ho pensen “des del punt de vista de mobilitat en sentit ampli”.
El màxim responsable urbanístic va avançar: “Caldrà pensar necessàriament en les persones, no només en els vehicles, i no descarto que surti la paraula tramvia.” Una aposta que també va defensar Sergi Nuss, de l'Associació de Naturalistes de Girona. De fet, en el mandat anterior, quan s'havia debatut a què es destinarà l'espai alliberat si s'enderroca el viaducte, ja s'havia proposat la possibilitat d'aprofitar la trama per situar-hi un tramvia que connectés de nord a sud la ciutat amb una mobilitat sostenible.
Ribas va assenyalar que l'alliberament de l'espai on ara hi ha el viaducte “té moltíssimes possibilitats i molt de joc”, i va indicar que un cop desaparegui es generaran grans espais lliures que es podran destinar a qualsevol ús que es decideixi amb la participació dels ciutadans. Així, per exemple, en el sector del carrer Oviedo la desaparició del talús generaria una gran avinguda d'uns 60 metres i que en un punt més cèntric com ara el carrer Bonastruc de Porta es podrà disposar d'un espai de 35 metres. Això permetria tenir zones de passeig per a vianants o carrils bici, com també altres possibilitats.
Procés participatiu
Ribas, com ha manifestat reiteradament l'alcalde Puigdemont, va anunciar la necessitat d'obrir un gran procés participatiu que permeti recollir aportacions de tot tipus sobre l'ús de l'espai alliberat. En el debat, el president del Col·legi d'Arquitectes, Frederic Cabré, va subratllar “l'oportunitat” que suposa per a Girona pensar urbanísticament tot aquest espai, i considera important “redefinir els usos alliberats pensant en la Girona d'aquí a 20 o 30 anys”.
Evitar deixar la ciutat empantanegada durant anys
La recepció del projecte per fer subterrani el tren convencional és clau per a Girona per intentar que les obres del projecte ferroviari no s'aturin. Durant molts anys, el consistori en ple va pressionar el govern estatal perquè l'obra del TAV i la del tren convencional s'encavallessin i coincidissin en el temps per escurçar les molèsties. El govern estatal, però, va adduir qüestions tècniques per explicar que calia acabar els treballs del TAV per iniciar les obres a rodalies. En tot cas, l'aparició del projecte fet permet generar esperances que el projecte ferroviari no s'aturarà un cop a principi del 2013 entri en funcionament la línia d'alta velocitat. Tots els grups municipals –CiU, PSC, PP, CUP i ICV– tenen clar que aquests mesos del 2012 han de servir per posar fil a l'agulla i aconseguir que en els pressupostos de l'any que ve hi hagi una partida important per al projecte per fer subterrani del tren convencional i evitar que hi hagi una aturada que deixi a mig fer i empantanegada la ciutat. Les obres del TAV al centre de Girona es van començar l'agost del 2008, és a dir, que a l'estiu ja farà quatre anys que molts ciutadans, negocis i la mobilitat viària pateixen les incomoditats de les obres. El temor d'alguns sectors és que el context de crisi acabi frenant un projecte que prenia forma a principi del segle XXI quan l'aleshores ministre del PP Francisco Álvarez-Cascos va assumir el compromís de fer passar rodalies sota terra i dur el TAV al centre.