Eix vertebrador
El primer mig any de funcionament de l'eix diagonal ha fet augmentar del 14,8% el trànsit
Manresa rep més visitants del Garraf, el Penedès i l'Anoia i de cara a l'estiu s'espera una mobilitat inversa cap a la platja
La funció vertebradora de la nova C-15, rebatejada com a eix diagonal, s'ha començat a fer notar en el primer mig any de funcionament a les ciutats de Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, que són molt més a prop del que han estat mai per la reducció del temps de viatge per carretera i comencen a relacionar-se també com no ho havien fet mai. Segons informa l'agència de notícies ACN, Manresa ha vist augmentar força el nombre de visitants provinents de l'Anoia, el Penedès i el Garraf. La regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de la capital del Bages, Sílvia Gratacós, pronostica una mobilitat inversa de cara a l'estiu, de veïns de l'interior que aniran a passar caps de setmana i vacances a la costa del Garraf: “Creiem que s'incrementarà l'escapada de gent cap a les comarques de costa.”
Vilafranca del Penedès ha confirmat aquest augment de la quantitat de visitants en tres esdeveniments. L'alcalde de la vila, Pere Regull, qualifica de “brutal” l'afluència de públic a la Fira del Gall, en què es van haver de tancar les portes als tastos i també per a aquelles propostes que tenien una limitació de públic. Per Nadal, l'aparcament de la rambla Sant Francesc va donar servei a 7.000 vehicles més que durant la festa de l'any anterior, i la pista de gel va tenir entre els patinadors una part important de veïns de Manresa, Igualada i escoles de Vilanova i la Geltrú. Les Fires de Maig, la celebració més recent, va confirmar la tendència, amb un increment del 18% de visitants de fora del Penedès, dos punts percentuals més que l'any 2011, probablement atribuïbles a la nova connexió amb l'eix. L'Expobages va acollir per primer cop un estand de l'oficina de turisme de Vilanova i l'associació que aplega els comerciants del centre de Vilanova, ViU Comerç, ha començat a distribuir pasquins entre els habitatges de Vilafranca del Penedès, un fet inèdit fins ara. Si Vilafranca ha inaugurat el primer aparcament d'autocaravanes per obrir el ventall de possibilitats per als turistes, Vilanova ha fet canvis en la circulació amb nous eixos viaris per facilitar l'entrada i la sortida del nucli antic amb els ulls fixats en la temporada d'estiu.
Una altra dada anecdòtica confirma la tendència. El president de la Cambra de Manresa, Pere Casals, explica que les empreses del Bages reben més currículums de gent provinent de les comarques de l'eix diagonal: “Abans molts empresaris no hi paraven esment perquè pensaven que aviat es cansarien de fer el trajecte cada dia, però ara tot això ha canviat.”
El port de Vilanova
El port de Vilanova i la Geltrú és avui més a prop dels centres industrials que hi importen i exporten productes i matèries primes. Segons explica a l'ACN, el responsable d'Operacions de la Terminal Portuària de Vilanova i la Geltrú, David Ruiz, els camions que fan la ruta entre Vilanova i Castellbisbal poder fer un viatge més en la mateixa jornada: “L'empresa de transports estalvia perquè amb menys camions pot enviar al port més tones.”
Ports de la Generalitat, l'Ajuntament de Vilanova i els operadors logístics fan presentacions del port a Igualada, Lleida i Saragossa. La regidora de Promoció Econòmica d'Igualada, Àngels Chacón, afirma que “ha augmentat el tràfic d'empreses exportadores que van al port de Vilanova en comptes d'anar al de Barcelona”. En aquests sis mesos de funcionament, el trànsit de vehicles a la via ha augmentat d'un 14,8%, dels 9.155 vehicles registrats al desembre als 10.509 de l'abril.
El tram amb més trànsit és el de Vilanova a Vilafranca, amb 15.000 vehicles i puntes de 21.500. El tram que ha guanyat més trànsit és la variant de Vilafranca del Penedès, que ha passat de 8.262 vehicles al desembre a 9.715, un 17,59% més.
Un exemple de l'ara discutit peatge a l'ombra
L'eix diagonal és una de les darreres grans infraestructures que s'han finançat a Catalunya per mitjà de peatge a l'ombra, un sistema de pagament durant molts anys que permet a l'administració finançar l'obra a llarg termini però que dispara el cost a causa dels interessos anuals. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va obrir la caixa dels trons denunciant que el govern tripartit havia “abusat” del model, hipotecant la caixa de la Generalitat per al futur. L'entitat Promoció del Transport Públic (PTP) ho acaba de considerar “l'autèntic maldecap” de Catalunya pel que fa a la xarxa viària. En un informe recent sobre peatges, la PTP ofereix les estadístiques de l'eix diagonal a partir de les dades de la Generalitat. L'obra va suposar una inversió de 380 milions d'euros, però en costarà 1.399 fins a l'any 2041, un sobrecost del 268%.