El corredor fantasma

El corredor mediterrani és a hores d'ara un corredor fantasma. Per més que hi hagi alguns trams fets o a punt d'inaugurar –com el TAV entre Barcelona i Perpinyà o el tercer rail de Girona a Figueres–, el corredor és en la seva globalitat una entelèquia. Se'n parla, se succeeixen les trobades d'alt nivell, es defineixen calendaris, i es reclama a Europa. Mentrestant, la realitat s'entossudeix a demostrar que, ara per ara, res de res. Ahir es va aprofitar el Saló Internacional de la Logística de Barcelona per tornar a reunir presidents i alts càrrecs de la societat civil catalana, balear, valenciana i murciana –més informació a la pàgina 25 del diari– per insistir en la necessitat del corredor. Per part del Ministeri de Foment, hi havia el número 2, el secretari d'Estat d'Infraestructures i Transport, Rafael Català. La número 1 del ministeri, la ministra Ana Pastor, era a Badajoz donant suport al corredor central en una trobada simètrica a la que es feia a Barcelona.

La realitat és la que és: l'Estat ha adjudicat més de 2.000 milions aquest 2012 a l'alta velocitat a Galícia, i paral·lelament el PP es vanta d'haver aconseguit una partida extra d'onze milions per a aquest any al corredor per al tram Tarragona-Vandellòs. Per a l'N-II a Girona, 300.000 euros de més. Massa poc per anar avançant, i que fa que alguns com el diputat Pere Macias afirmin que estan cansats que a sobre “s'hagin de riure les gràcies”.

La realitat és la que és, però la ministra Ana Pastor pot prometre, i ho fa. Dimarts va assegurar a Barcelona que el 2013 el corredor s'inclourà als pressupostos, un cop s'hagin fet uns projectes que fins ara assegura que no existien, i que es començarà en una primera fase entre el port de Barcelona i la frontera francesa. També va prometre fa poc més d'un mes a València que el tercer rail estarà acabat en tot l'eix el 2016, i que es començaria pel nord. Això es podria interpretar com que el tercer rail entre Figueres i Portbou, necessari per a les mercaderies malgrat TP Ferro, podria ser una realitat aviat. I complir el que la Generalitat ha apuntat a la seva agenda del corredor, i que data la posada en servei de l'obra el 2015. En canvi, les diverses anàlisis apunten a una lectura més realista vista l'experiència. I que les promeses de Pastor pel 2013, més que a obra nova, fan referència simplement a la inauguració del TAV entre Barcelona i Figueres, un tram que per cert anirà amb retard.

Les altres prioritats seran el tercer rail entre València i Castellbisbal, i les connexions en ample europeu amb els ports de Tarragona i Barcelona. La Generalitat també reclama les plataformes logístiques del delta del Llobregat i el Vallès. No s'ha d'oblidar, però, que aquestes inversions es plantegen en col·laboració entre els sectors públic i privat en règim de concessió, i no a través d'assignació pressupostària com el TAV a Galícia.

Quan es parla del nord, s'arriba fins a Barcelona. El tram Figueres-Portbou segurament, i per molts diversos motius, quedarà relegat en el temps. Fins i tot des d'alguna empresa vinculada amb Portbou s'explica que Foment ja els ha dit que l'obra no està prevista. Efectivament, les prioritats són al nord. Però més cap a la vessant oest de la Península.