La reforma del Port Vell el convertirà en la base d'operacions de la fórmula 1 del mar. O de la nàutica, això sí, destinada a unes elits luxoses, sols per a superiots i barrat al pas dels ciutadans. La memòria del projecte, adjuntada amb la seva segona sortida a exposició pública, que acaba de produir-se, conté tot un argumentari en aquesta línia: la reforma suposarà “un impuls importantíssim per al desenvolupament i projecció del clúster nàutic del Port de Barcelona”, al qual augura “un fort impacte socioeconòmic a l'entorn” i sobretot a les empreses del clúster. Aquest clúster anuncia que “estarà tutelat per l'Autoritat Portuària de Barcelona i “el formarien empreses líder” com la Barcelona World Race, l'empresa nàutica North Wind, el club nàutic de Barcelona o la Fundació de navegació Oceànica de Barcelona.

A banda d'aquesta, hi ha una altra raó, si més no curiosa: 20 anys després de la gran actuació olímpica al Port Vell, l'actual empresa concessionària de la marina –el grup Salamanca Investments– addueix que diversos molls estan deteriorats i que per això cal fer-hi obres. De fet, reconeix que ja hi ha obres en marxa –als molls del Dipòsit i de sota Muralla– i ofereix un calendari –diligent– de com han de continuar: pel setembre ja planteja la construcció de les plataformes de l'edifici de serveis i de recepció, i la rehabilitació d'un pantalà. L'empresa concessionària vol tenir-ho tot enllestit per l'abril del 2013.

Un historiador marítim de trajectòria com Javier Moreno, assessor de la plataforma opositora, posa el projecte en negre sobre blanc: “Volen convertir Barcelona en la fórmula 1 de la nàutica, amb molta inversió i destinat només a les elits”, assenyala.

El projecte ha tingut retocs, com ara que en lloc de les pantalles translúcides s'establiran uns pilons metàl·lics (com els existents al Moll de la Barceloneta) que, igualment, barraran el pas als ciutadans. A més, en lloc d'aixecar-se tres edificis se n'aixequen dos, a canvi de guanyar més superfície d'atracament.

“Aquesta mena d'operacions no són ara gaire comunes a Europa, potser tenen sentit a les costes de Florida”, afegeix Moreno, que puntualitza que podria “tenir algun sentit” si no fos “tan tancada en ella mateixa” i “tan despectiva amb tota la resta”. Segons l'historiador marítim, altres ports d'Europa ara en fase de remodelació –com Gènova o Marsella– plantegen unes obres “totalment diferents” que sí que inclouen el pas del ciutadà pel port. En aquest sentit, no té cap dubte que l'impacte d'aquesta reforma serà molt més gran que la de 20 anys enrere.

L'empresa impulsora de la marina de luxe assegura que hi ha una elevada demanda d'amarraments per a superiots, que ara no pot satisfer. Més al nord, el Port del Fòrum té una part dedicada a grans iots que està mig buida, recorda Moreno. Una conseqüència més de la gestió dels quatre ports esportius de Barcelona sense coordinació de cap mena. “Aquest és un port construït sobre terrenys guanyats al mar, per tant, és públic per natura.” D'aquí la “dubtosa legitimitat” que veu ara a convertir-lo en un port tancat per a superiots.