En un context en què es critiquen contínuament les ruïnoses inversions de l'Estat en matèria d'infraestructures, cal ser coherent i admetre que, per ara, i vist el rendiment, potser el més adient és tancar el PIF. Si lamentem els trens d'alta velocitat sense viatgers, els aeroports sense avions i les autovies sense cotxes que proliferen arreu de l'Estat, també cal assenyalar els punts d'inspecció fronterers sense mercaderies. La inversió i els costos de manteniment no tenen res a veure, i el cas del PIF de l'aeroport té una magnitud molt reduïda. Per exemple, construir-lo va costar un milió i mig d'euros, i ara només hi treballa una administrativa. Unes dades molt lluny dels milers de milions dels TAV i les autovies, però això no justifica que es tingui obert si no hi ha gens d'activitat. En tot cas, i si un dia surt una oportunitat per aprofitar-lo, caldrà ser diligent i obrir-lo ràpidament sense els entrebancs que està tenint, per exemple, el port de Palamós pel fet de ser espai no-Schengen. En aquest sentit, els mateixos empresaris admeten que el cas del PIF de l'aeroport ha estat un fracàs, i que hauria tingut molt més sentit posar la infraestructura al port. Actualment, el gros de les mercaderies es mou per mar, ja que els costos són molt més barats que els de la càrrega aèria, molt cara i apta només per a determinats productes. De fet, a l'aeroport només ha aprofitat el PIF un importador de bolets de Tunísia l'hivern del 2009.

Hi ha diversos motius del fracàs del PIF. Per exemple, entre l'empresariat gironí, que havia reclamat insistentment l'obra i que a l'hora de la veritat no ha estat capaç de fer-la rendible. També l'Estat, que ha dificultat l'exportació de productes des de Girona perquè no ha posat una màquina de rajos X, que la normativa obliga a posar en aquests casos. De fet, la càrrega de l'aeroport és només d'entrada, i la de sortida és insignificant. Per ser rendibles, els avions han d'anar i tornar plens, i això des de Girona no ha estat possible per aquesta mancança. Una mancança que també hi ha a Reus, però l'actitud de les autoritats –molt més flexibles amb la normativa– hi ha permès generar activitat exportadora.

La reivindicació del punt d'inspecció fronterer de l'aeroport de Girona va començar durant la dècada dels noranta, en el que va ser una reclamació conjunta del món empresarial gironí i institucions com ara la Diputació de Girona. A finals dels noranta, la direcció d'Aena es va mostrar favorable a la construcció del PIF i, malgrat no tenir-hi competències, es va comprometre a seguir el cas de prop i intentar incidir-hi en el que pogués. L'any 2000 la Cambra i la Diputació de Girona van presentar un estudi en què es justificava la construcció de l'equipament, ja que es considerava que el volum de mercaderies podia sobrepassar les 11.000 tones anuals, 6.000 de les quals de productes extracomunitaris. De fet, en aquells anys es van plantejar diverses operacions amb companyies de càrrega aèria que necessitaven el PIF per poder-se portar a la pràctica. L'any següent es va anunciar la construcció d'un PIF al port de Palamós i un altre a l'aeroport, però no va ser fins al 2005 quan l'aleshores ministra de Foment, Magdalena Álvarez, s'hi va comprometre fermament i es va tirar endavant el projecte, amb un impuls important per part de qui era el subdelegat Francesc Francisco-Busquets. Finalment, es va inaugurar de manera oficial el 3 de setembre de 2009.