Quatre anys i mig de TAV

Les obres del TAV a Girona han arribat a exasperar els veïns de diversos sectors de la ciutat. Sobretot els de Sant Narcís, que durant quatre anys i mig han conviscut –o “sobreviscut”, com deia un veí durant l'última protesta– amb els sorolls, els camions, la pols i les dificultats de trànsit inherents a una obra d'aquestes proporcions. Dimecres passat van ser els gironins del carrer Gironella que van dir prou. El regidor responsable del projecte ferroviari, Carles Ribas, va aguantar estoicament molts crits i retrets dels veïns, que van arribar a arrencar una tanca de l'obra.

El fet que s'hagi inaugurat l'estació i el TAV ja circuli, i la poca activitat laboral que detecten els veïns a l'obra, els fan sospitar que no hi ha pressa per acabar els treballs, que ara, sobretot, han d'abordar la recuperació del parc Central i el nus viari a l'antiga plaça Europa, principal interès dels ciutadans. La font del problema semblen els molts anys de durada de les molèsties de les obres, que han condicionat i condicionen la vida dels veïns, i a les quals no saben veure un final. Els comerciants asseguren que el perjudici per als negocis és terrible, fins al punt que molts han hagut de plegar o corren un perill real i immediat d'haver-ho de fer. Les obres han esquinçat la ciutat en dues meitats, i el pas d'una banda a l'altra és complicat. Han estat constants les queixes pels sorolls. Un decret municipal va arribar a prohibir els treballs nocturns en superfície. Els sorolls, però, van continuar, i segons alguns veïns encara duren. El carrer Oviedo va estar quatre anys pràcticament dedicat al trànsit dels camions del TAV, excepte un pas, que no arribava gairebé a carril, per als altres vehicles. I el que queda del parc Central està desfet.

Les necessitats de les obres han produït també canvis constants en la xarxa viària. Un veí es queixava en la manifestació que l'estació provisional s'ha fet d'esquena al barri –només s'hi pot accedir des de la banda est de la ciutat, per un túnel al costat de l'estació del convencional–, i exigia a Ribas que fessin el que sigui perquè Adif “l'obri als quatre vents”. “Nosaltres també som Girona”, etzibava al regidor el veí, que entén el fet que l'estació estigui d'esquena a Sant Narcís com un menyspreu al barri.

Un altre tema que preocupa són les compensacions per les molèsties, els desperfectes i els perjudicis econòmics que s'han produït. Hi ha el temor que, un cop les obres acabin, l'empresa constructora desaparegui i no acabin compensant mai el mal que han fet. En aquest sentit, l'Ajuntament ha obert una oficina d'atenció al ciutadà per les obres del TAV, on s'ofereix assessorament legal. El servei fa un mes que funciona, però encara és bastant desconegut i, de moment, les denúncies tramitades des d'aquesta oficina són només cinc. Falta saber encara si es farà l'obra del tren convencional, i com serà. Aquest punt també espanta el barri de Sant Narcís, que no volen més remenament. Exigeixen a l'Ajuntament que, abans d'abordar la nova obra, si és que es fa, se'ls expliqui “detalladament” en què consistirà i quan durarà. Hi ha, però, una cosa més que s'ha trencat, i que costarà molt recuperar. Dimecres van dir a Ribas frases com ara “Ens heu donat moltes dates i mai s'han complert”, “No ens mereixem el tracte que ens heu donat”, “No heu estat justos amb la gent”, “No volem més paraules, volem justícia” i “N'estem farts, de mentides”. El que s'ha trencat és la confiança entre veïns i consistori. I això Adif no ho arreglarà.