infraestructures
Ripoll no vol perdre el centre de manteniment de la línia fèrria de Puigcerdà
Reclamarà a Adif que no l'inclogui en un pla estatal de racionalització
Disset famílies i el futur del sector nord d'aquesta línia en depenen
El tram nord de la línia fèrria Barcelona-La Tor de Querol, el del Ripollès i la Cerdanya, és el que està a més altura de tots els de l'Estat espanyol i ha estat amenaçat de tancament diverses vegades. L'Ajuntament de Ripoll vol que Adif sigui conscient d'aquesta realitat i, per això, ahir a la nit el ple va aprovar demanar-li que no tanqui la base de manteniment que té a la vila, tal com es temen que passi els sindicats del sector. No és que Adif hagi certificat que la tanca, sinó que està treballant en un pla estatal per veure de quines bases pot prescindir, i els treballadors de l'ens a Ripoll tenen por que estiguin a dins d'aquest pla i de passar a dependre de la base de Barcelona. Això comportaria, segons l'alcalde, Jordi Munell (CiU), perdre disset famílies.
En concret, el ple va acordar demanar a Adif informació detallada d'aquest pla, reclamar a la ministra de Foment, Ana Pastor, i al president d'Adif, Gonzalo Ferre, que no tanquin la base, i als diputats gironins en el Congrés dels Diputats, que facin les gestions oportunes per evitar-ho.
El ple va aprovar també la modificació de l'ordenança que regula el procediment per acollir-se al programa de bon comportament ciutadà en la separació de residus urbans. Fins ara fixava una deducció de 20 euros del rebut de les deixalles per als qui l'acreditaven, i, ara, el preu es fixarà quan s'aprovin la resta d'ordenances.
LA XIFRA
LA FRASE
Més activitat quirúrgica
El ple va acordar per unanimitat reclamar al Departament de Sanitat que incrementi l'activitat quirúrgica a l'hospital del Ripollès, amb seu a Campdevànol, per reduir les llistes d'espera. Cal recordar que ha estat el centre gironí en què hi ha hagut l'increment més important de les llistes d'espera, un 184%. Miquel Rovira (CiU) va informar que tot i l'increment el centre es manté en una mitjana d'espera de 3,3 mesos i, per tant, inferior a la catalana. El ple, a més, va donar llum verd a una moció de suport a la declaració sobiranista aprovada pel Parlament.