“Patim ‘modernitis': Ciutat de la Justícia, Diagonal Mar”

Urbanísticament, avui patim modernitis. Se separen els usos urbans segons els llocs i s'aïllen els edificis: la Ciutat de la Justícia, Diagonal Mar, l'outlet de Viladecans. Tornar a casa a la nit a Diagonal Mar fa por perquè als carrers no hi ha ningú. La plaça Europa de l'Hospitalet segur que va bé a l'Ajuntament perquè recapta més impostos de les empreses. Però a la tarda, quan tanquen les oficines, està deserta.

Sí. Per sort, les ordenances fa anys que obliguen els edificis a tenir aparcament propi, però hi ha barris anteriors que estan plagats de cotxes aparcats en carrers relativament estrets. No dic que la solució sigui fàcil, perquè la ciutat ja està construïda, però s'han de guanyar espais per als vianants on es pugui.

Hi falta un sistema de parcs, de diferents dimensions, des del jardí d'interior d'illa fins a parcs mitjans de dues o tres illes a l'Eixample. Però no han d'estar en llocs centrals, perquè els protagonistes de la ciutat són els edificis i els carrers.

Per exemple, el centre comercial de Glòries. Té un aparcament construït expressament per atraure cotxes privats en un punt cèntric de la ciutat on es pot arribar perfectament amb transport públic. Sense vianants no hi ha vida urbana. Potser algun dia caldrà prohibir aquest tipus d'aparcaments.

L'element primordial de la ciutat són els habitatges, però un barri només amb habitatges és mig desèrtic. La barreja d'usos de la ciutat clàssica comença per l'obertura de botigues. Un carrer canvia totalment si s'omple de botigues. I també hi ha d'haver totes les altres coses: equipaments públics, oficines. Això garanteix que, en aquell carrer, entri i surti gent a totes hores i sigui agradable passejar-hi. El trajecte es fa més curt. Caminar per un carrer on només hi ha habitatges... I això es pot garantir amb un simple canvi de secció del carrer, el que necessita la Diagonal. Poso un exemple: fa vint anys, a la platja de Torredembarra hi havia quatre casetes de pescadors i quatre apartaments nous, era un espai solitari; van fer el passeig marítim, i es va omplir de gent passejant! Amb voreres de vuit metres, i no els ridículs tres metres que hi ha actualment, el tram central de la Diagonal s'hauria omplert de gent per Sant Jordi, com les Rambles i el passeig de Gràcia. El dia de Sant Jordi és molt agradable perquè els ciutadans envaeixen l'espai públic. Això és el que necessita la Diagonal! S'ha d'ajuntar amb el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya com un sol passeig fins a les Rambles. És l'eix urbà més potent de Barcelona.

Sí, sí, en general, sí. Diguem que s'apropa a l'ideal de ciutat pública.

Amb tots els seus defectes, Ciutat Vella, l'Eixample. Però també Gràcia, les Corts, Sarrià, Sant Andreu. Els centres i subcentres que eren antics pobles.

La idea no és dolenta. No és un Silicon Valley aïllat sinó que s'integra a la ciutat. Però caldria donar prioritat a un eix central d'habitatges que garantís un passeig i vida urbana, no només oficines d'empreses. Té un altre risc: massa arquitectures diferents i aïllades. L'excepció està bé si és excepció.

La torre Agbar. És un edifici singular i aïllat.

Està més ben preparada. Cal menys el cotxe, es basa en el transport públic i en el vianant. El repte és tenir en compte el món mediterrani per tractar la ciutat i tenir en compte el món anglosaxó per tractar el territori.