Per molts anys, viaducte
El pas elevat del tren per Girona ja té quatre dècades i no té data de caducitat
El govern municipal aposta per fer-lo més agradable i integrar-lo amb vegetació
Es defensa que l'Estat acabi una obra promesa fa anys a la ciutat
Quaranta anys. Aquest és l'aniversari que va complir el viaducte del tren a Girona a principi de mes. Pocs seran els ciutadans que hauran celebrat l'efemèride d'aquesta infraestructura que creua la capital gironina de punta a punta, però els gironins tenen clar que hi seguirà present per molts anys.
Es va inaugurar el 7 de juliol del 1973 i quatre dècades després aquesta mola de formigó no té cap data per a la desaparició. El projecte ferroviari de la ciutat de Girona preveia que després que els trens TAV passessin per sota
de la ciutat s'iniciaria el projecte per fer viable també el pas subterrani dels trens convencionals. Aquest pas era essencial per fer possible amb posterioritat l'enderroc del viaducte de 5,5 quilòmetres que creua Girona des del sector de Mas Xirgu fins a Pedret.
“Que s'acabi fent”
L'Ajuntament de Girona és conscient que la presència d'aquest bloc de formigó continu es mantindrà intacte, però el regidor del projecte ferroviari de Girona, Carles Ribas, confia que s'acabi complint el compromís que l'Estat va adoptar amb la ciutat de Girona i “s'acabi executant més tard que d'hora el pas subterrani dels trens convencionals”, una qüestió que el consistori ja ha defensat que és una qüestió irrenunciable.
El projecte per fer un nou túnel per sota de Girona per on passarien els trens convencionals s'estima que suposaria un cost de 350 milions d'euros, un preu que en l'actual moment econòmic es fa difícil pensar que s'executarà en el propers anys.
Bon estat per durar
Malgrat alguns dubtes originats en alguns moments per intervencions puntuals al mateix viaducte, Adif assegura al consistori que l'estat de conservació de la infraestructura és bona i, per tant, pot complir durant anys el servei que ja fa quatre dècades que dóna a la ciutat. Els especialistes en enginyeria no tenen cap mena de dubte de la robustesa d'aquest pas elevat per la ciutat i la capacitat per seguir donant servei durant anys. Això sí, Ribas posa en relleu la necessitat de fer-hi millores i manteniment. “No pot ser que plogui més a sota el viaducte que fora quan plou”, indica el responsable municipal.
Integrar-lo i fer-lo verd
La realitat dels 274 pilons de formigó que sustenten la infraestructura està fent que l'equip de govern plantegi fórmules per integrar el viaducte a la ciutat. Ribas assevera que el tram recobert de plantes enfiladisses al sector dels jutjats i de la rambla Ramon Folch és un bon exemple per tenir en compte en altres punts.
“És una manera d'integrar-lo més a la ciutat i millora l'aspecte paisatgístic, fent-lo més agradable i camuflant el formigó”, afirma el regidor. Per això, el consistori podria apostar per repetir aquesta fórmula en algun altre tram del recorregut elevat per reduir l'impacte que suposa aquesta infraestructura.
En altres ciutats, aquesta infraestructura de formigó s'ha aprofitat per fer negocis a sota mateix del viaducte o donar-li un toc colorista per trencar amb la imatge monolítica que suposa el seu pas pel bell mig de la ciutat. El govern havia previst que
si desapareixia es pogués configurar una gran avinguda en tot l'espai alliberat pel viaducte.
LES FRASES
LES XIFRES
L'obra del segle passat
D.VLa construcció del viaducte al seu pas per Girona va ser vista pels mitjans de l'època i per la majoria de ciutadans com una autèntica revolució, que la convertia en l'obra del segle XX. Desapareixien així els passos a nivell al bell mig de la ciutat, la qual cosa posava fi a la perillositat que suposava que trens, vehicles i ciutadans compartissin el mateix espai. Les autoritats de l'època van presidir la inauguració del pas de trens pel viaducte, així com l'estació de Renfe, que ha tingut poques modificacions externes des que es va inaugurar l'any 1973. Aquesta gran obra d'enginyeria ha quedat, però, superada encara no quatre dècades després, amb el pas subterrani dels combois del TAV pel subsòl de la ciutat, gràcies al treball de la tuneladora Gerunda.