infraestructures
Més autopista que autovia
L'endarreriment de l'A-2 manté Girona com una de les cinc províncies amb més quilòmetres de pagament que d'autovies gratuïtes
A tot l'Estat, les autovies quadrupliquen les autopistes
L'Estat espanyol tenia a final de l'any passat 11.675,9 km d'autovies gratuïtes i només 3.025 km d'autopistes de pagament, segons l'anuari estadístic del Ministeri de Foment del 2012. És a dir, en el conjunt de l'Estat hi ha gairebé quatre vegades més de vies d'alta capacitat gratuïtes que carreteres de peatge. Tot i això, la situació és tan desigual entre zones que mentre que en 19 de les 50 províncies espanyoles no hi ha ni un sol quilòmetre d'autopista, n'hi ha cinc d'altres amb més quilòmetres d'autopista que d'autovia. I Girona n'és una.
Els eterns incompliments dels desdoblaments de l'N-II, que s'ha d'acabar convertint en l'A-2, així com els endarreriments d'altres obres i projectes, mantenen la demarcació gironina com una de les poques de l'Estat espanyol en què els quilòmetres d'autovies gratuïtes són menys que els d'autopista de pagament. Concretament, a Girona hi havia el 31 de desembre del 2012 un total de 92,6 km d'autopista –els del trajecte de l'AP-7 per la demarcació– i 91,3 km d'autovia. Aquesta última xifra és la suma, segons l'anuari de Foment, de sis autovies: els 7,1 km del tram de l'A-2 acabat entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva; els 19,9 km de l'A-26 (nom del tram desdoblat de la N-260) entre Olot i Besalú; els 6,8 km de l'Eix Congost-Fresser en el límit comarcal Osona-Ripollès; els 9,8 km de la C-260 (la carretera de Figueres a Roses) entre Vilatenim i Empuriabrava; els 23,4 km de l'eix costaner, la C-31, des de Santa Cristina d'Aro fins a Palafrugell, i els 24,3 km de l'Anell de les Gavarres (17,1 corresponents a la C-35 entre la sortida de l'AP-7 a Maçanet de la Selva i la costa de l'Alou, i 7,2 corresponents a la C-65 entre la costa de l'Alou i l'inici de l'eix costaner a Santa Cristina d'Aro).
Autovies que no ho són
Cal dir que algunes de les carreteres comptabilitzades per Foment a Girona com a autovies són en realitat només trams d'autovies que han de ser més llargues o vies que en realitat no són tan ràpides.
El cas més clar d'autovia que en realitat és només un tram d'autovia és el de l'A-2 (nom de l'N-II desdoblada), amb només un tram acabat dels onze que hi havia d'haver. Un altre tram està en obres (Caldes-Sils), un altre Foment ja ha descartat fer-lo (Tordera-Maçanet) i la resta estan en diverses fases de tràmit. La ministra de Foment, Ana Pastor, es va comprometre a principi d'agost a treure tots els trams a licitació entre aquest any i el que ve, però no va fixar cap data per a les obres. El primer anunci de l'Estat de desdoblar l'N-II va ser el 1993.
A més, també hi ha un altre cas d'una altra carretera dependent de l'Estat: el cas de la carretera d'Olot a Figueres, l'N-260 (o A-26 com a desdoblada), en què és autovia el tram d'Olot a Besalú però hi ha pendent de desdoblar el de Besalú a Figueres.
Un cas curiós és el de la C-260, que uneix Figueres i Roses i que és una carretera amb un alt nombre de rotondes que fan difícil considerar-la una via ràpida com és una autovia. El Ministeri de Foment, però, comptabilitza com a autovia el tram que va des de la rotonda de Vilatenim fins a Empuriabrava, i en canvi considera només com a “doble calçada” –no com a autovia– el tram d'Empuriabrava a Roses. Aquesta carretera depèn de la Generalitat, qui s'acaba de comprometre amb l'Ajuntament de Figueres a desdoblar finalment el primer tram, el de Figueres fins a la rotonda de Vilatenim. La data prevista és el 2015.
Millors i pitjors de l'Estat
A més de Girona, les altres quatre demarcacions de l'Estat que tenen més quilòmetres d'autopista que d'autovia són Tarragona, La Rioja, la Corunya i Pontevedra. Destaca sobretot el cas de Tarragona i La Rioja, en què els quilòmetres d'autopista són el doble que els d'autovia.
A banda de La Rioja, no hi ha cap altra comunitat autònoma amb més quilòmetres d'autopistes que d'autovies, però Catalunya és la que més s'hi acosta: amb 631,4 km d'autopistes de peatge (el 20,8% del total estatal) i 662,4 km d'autovia (cosa que suposa només el 5,7% del total estatal).
Al costat contrari, hi ha quatre comunitats en què no hi ha ni un sol quilòmetre de peatge: Extremadura, Cantàbria, les Canàries i les Balears. També destaca que hi ha cinc províncies de Castella i Lleó i quatre d'Andalusia sense cap via d'alta capacitat de pagament, coincidint amb el fet que són les dues comunitats de l'Estat amb més quilòmetres d'autovies gratuïtes. I un cas curiós és el de Galícia: de les seves quatre províncies, dues no tenen cap quilòmetre d'autopista (Lugo i Ourense), mentre que les altres dues són de les poques amb més autopista que autovia (la Corunya i Pontevedra).