La UE destinarà al corredor mediterrani 1.500 milions si l'Estat paga la seva part
Espanya disposarà de 3.000 milions d'euros en ajuts, també per al corredor atlàntic
És el 15% del total europeu; només Alemanya i França en rebran més
La Unió Europea posa els diners damunt de la taula i per fi concreta quants n'invertirà en el corredor ferroviari mediterrani, després d'anys negociant i pintant mapes, de topades amb els governs espanyols del PP i el PSOE i
de pressió de Catalunya. Brussel·les ha xifrat aquesta setmana en 1.500 milions d'euros la inversió que podria arribar a fer fins al 2020, tot i que la condiciona al fet que el
Ministeri de Foment espanyol pagui la part que li
toca de les obres.
Espanya disposarà, en total, de 3.000 milions d'euros dels 19.700 dels fons europeus reservats per als corredors ferroviaris prioritaris, el 15%. Només Alemanya i França rebran més diners. Els altres 1.500 milions seran per al corredor atlàntic i per a connectar-lo amb el mediterrani, via Pamplona i Saragossa. Però aquestes ajudes europees es podrien perdre si l'Estat no paga la seva part de les obres o si no aconsegueix convèncer els operadors privats que hi inverteixen. Fonts properes a l'eurocomissari de Transports calculen que seran necessaris almenys 5.000 milions d'euros més.
Brussel·les subvenciona entre el 20% i 50% de cost de les obres, en funció del tram. L'Estat haurà de pagar la resta, presentar projectes concrets per a cada part d'aquestes infraestructures i fer-ho en un termini màxim de nou anys (els set pressupostats fins al 2020 més dos anys de pròrroga). L'executiu comunitari preveu publicar la primavera que ve la primera convocatòria per optar a finançament.
La segona convocatòria serà el 2015. La inversió “podria ajudar l'Estat espanyol a superar part de la seva crisi d'atur i, al mateix temps, contribuir a millorar la seva competitivitat econòmica”, asseguren a la Comissió. Amb aquests 3.000 milions en subvencions, l'Estat podrà compensar, almenys en part, la pèrdua d'accés als fons de cohesió.
LES XIFRES
El TAV a París és massa lent
A. S
El TAV entre Barcelona i París (estació de Lió) que s'estrena avui s'ha pagat, en part, amb fons comunitaris: Brussel·les ha posat concretament 3.500 milions d'euros. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, celebra aquest moment històric: “Hem connectat les dues principals xarxes d'alta velocitat d'Europa. Ja no cal que els trens s'aturin en fronteres que fa anys que estan obertes.” Però, alhora, fonts properes reconeixen que les més de sis hores de durada del trajecte actual són excessives i confien que el 2020 s'hagin pogut rebaixar a només quatre i mitja. Els TAV poden ser competitius en trajectes de fins a quatre hores, “però, a partir de cinc o sis, la seva rendibilitat és molt dubtosa”, avisen a la Comissió Europea. I també critiquen les parades que els TAV espanyols fan en ciutats massa petites (o directament pobles). Kallas ha esmenat en reiterades ocasions el model radial espanyol del quilòmetre zero: “No tot ha de passar per Madrid. Les infraestructures
a l'Estat espanyol són massa centralistes”, s'ha queixat.
