Si es compleix el nou calendari, el tram no estarà en servei fins un any després del que es va preveure. El nou calendari coincideix amb la visió d'alguns alcaldes que, darrerament, havien posat en dubte que l'obra estigués prou avançada per obrir-la enguany al trànsit. El ministeri, però, recorda que les previsions de posada en servei no són una ciència exacta i que tampoc no es pot descartar que alguns trams es puguin posar en servei abans del previst. En aquest sentit, el segon tram del quart cinturó que entraria en funcionament és el d'Abrera a Olesa de Montserrat, entre finals de l'any vinent o el principi del 2011. I no seria fins a finals d'aquest darrer any que s'obriria el tram d'Olesa a Viladecavalls que permetria la connexió directa de Terrassa amb el Baix Llobregat i l'autovia A2 de Lleida. El gruix del quart cinturó resta pendent de l'inici dels tràmits. L'estudi informatiu que ha de fer públic el ministeri definirà tot el corredor entre Terrassa i Granollers, si bé les obres es podrien dur a terme per etapes, en més d'un projecte constructiu. Tot just aquest estiu el govern català ha resolt els dos documents de planificació que el preveuen. No en defineixen el traçat però en donen pistes. El pla territorial metropolità traça un corredor que, després de Sabadell, avança entre Palau-solità i Plegamans, Canyelles i el sud de Granollers, i Castellar del Vallès, Caldes de Montbui i el nord de l'Ametlla del Vallès. Però, a més, el redactat definitiu del Pacte Nacional per a les Infraestructures, que s'ha de signar properament, especifica que el tram entre Terrassa i Sabadell s'ha d'executar amb celeritat. Això obre la possibilitat que la ronda interurbana entre les dues capitals del Vallès Occidental s'executi com a tram independent de la resta de via fins a Granollers. A més, probablement tindrà característiques diferents a l'autovia de dos carrils per sentit que es preveu projectar en la resta de la via.