Infraestructures

Infraestructures

L'informe intern del govern proposa reorientar el canal Segarra-Garrigues

Regar i alguna cosa més

L'informe del CADS obre la porta a la utilització del Segarra-Garrigues per al transvasament d'aigua cap a l'àrea de Barcelona

L'informe reconeix grans dificultats per incorporar pagesos al regadiu i defensa un canvi en el model agrícola per tal de prioritzar una producció diversificada i amb cultius de secà ja existents al territori

L'informe proposa que
el canal serveixi per portar aigua a Barcelona en cas
de necessitat excepcional

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), un organisme dependent del Departament de Presidència de la Generalitat creat durant els governs tripartits, ha redactat un informe sobre la viabilitat del Segarra-Garrigues que encara no ha estat entregat oficialment. ICV l'ha tornat a demanar al Parlament aquesta setmana, però CiU i ERC s'hi han negat. Ara ICV reclamarà la compareixença al Parlament del conseller Pelegrí, Francesc Homs i el president del CADS, Ferran Rodés. El govern al·lega que l'informe encara no està enllestit, malgrat que el document, al qual ha tingut accés aquest diari, està firmat amb data 17 de juliol del 2013. Aquest és un resum de les principals idees que apareixen al document.

No hi ha prou aigua al Segre

L'informe aprecia que el canal té un problema amb l'assignació d'aigua del riu Segre i la inversió necessària per aconseguir-ne més gràcies a la connexió de cabals (harmonització) entre el Segre i la Noguera Pallaresa: “Els cabals del Segre i els seus afluents estan experimentant una tendència a disminuir (segurament per efecte de la reforestació de les capçaleres i de canvis en els usos del sòl).” “El riu, en el seu cabal actual, no permet alimentar el canal d'Urgell i el futur canal Segarra-Garrigues a ple rendiment, a més de garantir el cabal ambiental del Segre.” “Per garantir-ho, caldrà impulsar l'harmonització del Segre i la Noguera Pallaresa, per un costat, i modernitzar el sistema de regs dels Canals d'Urgell, amb uns costos econòmics que condicionen l'execució del projecte.”

Els possibles regants dubten

L'informe constata que “el ritme d'incorporació de regants i de superfície regable ha estat, sense cap mena de dubte, més lent de l'esperat en les previsions”. “Els regants potencials, en bona part explotacions petites o familiars, veuen incerta la recuperació de la inversió que suposa connectar-se al CSG a causa de diversos factors (a part de la desconfiança generada durant el procés de desenvolupament de la mateixa infraestructura).” A més, la retallada de les dotacions de reg per les possibles zones ZEPA també allunya els possibles regants, a causa del cost de la inversió del rendiment econòmic aconseguit. Per això, l'informe aposta per premiar l'agricultura ecològica i de regs de suport: “Qualsevol plantejament de futur que s'apliqui al CSG per tal de fer-lo més viable des d'un punt de vista econòmic i social requereix la integració del medi ambient com a factor d'èxit del projecte. Especialment pel que fa a la conservació de la biodiversitat i amb el referent de la legislació europea, d'obligat compliment.”

Auditoria de les despeses

El CADS assenyala que, amb 1.061 milions d'euros d'adjudicació de la xarxa de regadius el 2002 per la Generalitat, més 500 milions més del canal i la presa d'Albagés per part de l'Estat, és una de les principals obres públiques de Catalunya. Però els dubtes sobre la seva viabilitat econòmica i social obliguen a “realitzar una auditoria economicofinancera, amb informació sistemàtica i actualitzada sobre els costos de construcció, explotació i manteniment (fixos, variables, energètics); els ingressos; l'arquitectura financera; la viabilitat de la política tarifària, i els costos d'harmonització de la Noguera Pallaresa”. Segons l'informe, “aquesta valoració hauria d'incloure les externalitats socials i ambientals, determinar el cost global real de l'obra i l'estructura dels costos i els ingressos”.

Bioregió alimentària

L'informe proposa reorientar els objectius inicials del canal cap a cultius més diversificats i, especialment, els productes mediterranis ja existents en el territori afectat, com ara l'olivera, l'ametlla i la vinya. L'informe assenyala que el canal hauria de tenir com a objectiu incrementar l'autosuficiència alimentària de país fins a un 60%, en lloc de fer només cultius de gran demanda d'aigua que majoritàriament s'acaben exportant.

Més enllà del reg

L'informe també apunta a la necessitat de trobar més usos de l'aigua, especialment en el desenvolupament de l'agroindústria i també dels serveis i el turisme. I, i aquí ve la part més polèmica de l'informe, el canal podria servir per a un possible transvasament puntual d'aigua a l'àrea del Ter-Llobregat. Un ús que aniria compensat en inversions al territori del Segarra-Garrigues i amb uns límits marcats: “Aquesta garantia hauria de ser per a un ús puntual, en condicions d'excepcionalitat, reversible i amb estricte control per part de l'administració hidràulica, i entesa en el context d'una Catalunya en xarxa des del punt de vista de l'aigua.” “En qualsevol cas, es tracta d'una de les múltiples opcions que cal tenir previstes a escala de país, per garantir l'abastament de la població i els usos prioritaris en cas de sequera (que consisteixen, entre altres recursos, en l'aigua reciclada, la dessalinització, etc.)”, explica l'informe.

La gran obra
La xarxa de regadius del Segarra-Garrigues és la segona gran obra pública del país dels darrers anys després de la línia 9 del metro.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia