L'aerolínia irlandesa de baix cost Ryanair operarà des de l'aeroport del Prat vuit rutes que no oferirà des dels aeroports de Girona i Reus, sigui perquè les hi ha eliminades, sigui perquè no les hi ha fet mai. Són els vols a Leeds, Edimburg, Santander, Porto, Màlaga, Eivissa, València i Fuerteventura. La companyia vola aquest estiu des de l'aeroport de Girona a Leeds, Edimburg, Porto, Màlaga i Eivissa, però ho deixarà de fer aquest hivern. Des de Reus vola a Santander, una ruta que també es perdrà a l'aeroport del Baix Camp en benefici del Prat. Pel que fa a València i Fuerteventura, es tracta de dues destinacions que la firma estrena amb motiu de la seva arribada a l'aeroport de Barcelona a partir de l'1 de setembre i l'1 de novembre.
Encara que Ryanair no ha presentat les temporades d'hivern a Girona i Reus, aquests vols ja no es poden reservar avui des d'aquests dos aeroports a la plana digital de la companyia. L'aerolínia ja eliminava a l'hivern alguna d'aquestes destinacions que operava a l'estiu als dos aeroports, però no és el cas de Leeds, Màlaga, Porto o Edimburg, on volava tot l'any des de Girona. Caldrà veure si aquests vols tornaran l'estiu vinent a Girona i Reus o ja es concentraran, exclusivament, al Prat i, el més important, si aquest procés de centralització a Barcelona anirà més enllà.
Conveni acabat el 2011
La Costa Brava i la Costa Daurada són destinacions turístiques que Ryanair explota com a tals i, precisament, rep subvencions de la Generalitat, les Diputacions i les Cambres de Comerç per assegurar-hi els vols. Per exemple, als estius, la companyia fa un munt de vols a Girona i Reus des de ciutats de la Gran Bretanya o l'Europa central per portar turistes a les platges catalanes, vols que no fa a Barcelona, de moment. Però a Girona i al Camp de Tarragona hi ha preocupació. La Cambra de Comerç de Girona recorda que el conveni amb Ryanair acaba el 2011 i es tem que la companyia pugui fer un replegament important cap a Barcelona en poc més d'un any.
El president de la institució, Domènec Espadalé, ha dit en declaracions a l'agència Europa Press que està convençut que Ryanair reduirà vols el 2011 i que, difícilment, l'aeroport de Girona podrà arribar un altre cop als 5,5 milions de passatgers de l'any 2008. Espadalé confia sobretot en l'avantatge competitiu que li suposa operar a Girona i Reus, on només necessita mitja hora per aterrar, descarregar, tornar a carregar i enlairar un avió, un temps que li serà impossible d'assolir a Barcelona, on els avions han d'utilitzar obligatòriament les passarel·les d'embarcament que es connecten als avions i aquests tenen un temps molt superior de rodatge a la pista des de la T2 fins a l'enlairament.
En qualsevol cas, de moment la companyia aterrarà a l'aeroport de Barcelona mantenint Girona com a seva base principal aquest hivern. A l'aeroport gironí mantindrà 44 rutes mentre que a Barcelona s'estrenarà amb 23. En una situació força més fràgil queda l'aeroport del Camp de Tarragona, que serà la tercera base, amb només 9 vols a l'hivern. Ryanair volarà a algunes destinacions tant des de Barcelona com des de Girona –Oslo, Dublín, Tenerife, Gran Canària, Lanzarote, Càller, Roma, Venècia i Milà–. O, fins i tot, utilitzarà els tres aeroports per volar a la mateixa destinació, com Düsseldorf, Brussel·les, París, Sevilla i Mallorca. En el cas de Santiago de Compostel·la, Ryanair operarà la ruta des del Prat i des de Reus.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.