Serveis

Infraestructures i serveis

El cobriment del corredor ferroviari al barri barceloní de Sants

Una obra massa llarga

El cobriment de les vies a Sants arriba sis anys després d'iniciar-se les obres de soterrament del tren d'alta velocitat (TAV)

La rambla que es construirà damunt de la coberta de les vies i que representa el final dels treballs tardarà encara tres anys més

Els veïns que viuen a tocar del corredor ferroviari a celobert de Sants estan tips d'obres. En pateixen els moviments de camions i operaris i els treballs nocturns periòdics des de fa sis anys. Primer van ser quatre anys de soterrament de la línia del tren d'alta velocitat (TAV) des de la Torrassa fins a la plaça de Sants, on la platja de vies entra al túnel de l'estació. Simultàniament es construïen els tres nous passos viaris de Riera Blanca, Riera de Tena i Badal, es cobria el tram exterior de l'L1 de metro a Mercat Nou i s'aixecava el mur del costat mar que suportarà el calaix que cobrirà les vies de rodalies i regionals. Els darrers dos anys ja s'ha entrat en la fase de cobertura de les vies que inclou la construcció del mur de muntanya i el tancament del calaix, una fase que no finalitzarà fins al primer semestre de l'any vinent. El segon semestre del 2012 començarà la fase d'urbanització del calaix de cobertura per convertir l'antiga platja de vies en una rambla amb zones verdes i de vianants, una obra que té un termini previst de 20 mesos. Com a mínim, els veïns hauran de conviure amb obres fins al 2014, tres anys més. La rambla final eliminarà la separació històrica entre els dos costats de les vies però els veïns hauran aguantat una dècada d'obres a tocar de les façanes dels seus edificis. “Estic fins al capdamunt d'obres. Massa anys de molèsties de dia i de nit”, confessa molt cansada la Paquita Álvarez, una veïna de 76 anys que viu en un segon pis del carrer Sant Antoni de Capmany. Fa tants anys que duren els treballs que tem que no arribarà a veure acabat el passeig de sobre de les vies.

Reivindicació històrica

El soterrament del tren és una reivindicació de dècades que podia fer-se realitat amb l'arribada del TAV a Barcelona. Però, el juliol del 2005, quan els primers operaris començaven els treballs, ja feia un any que els governs havien descartat aquella opció. Només se soterrarien les dues vies del TAV i es cobririen amb un calaix les quatre de rodalies i regionals. Jordi Falcó, de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i del Centre Social de Sants, reconeix que accepten amb resignació l'inici de la cobertura. Lamenta que hi hagués diners per soterrar les vies del TAV i, en canvi, les de tota la vida s'amaguin amb un calaix: “No deixarà de ser un calaix que els veïns no volien”. L'objectiu de la plataforma per al futur serà garantir que l'obra no quedi aturada un cop cobertes les vies i s'acabi fent la urbanització posterior. Francisco Calero, gerent del restaurant del Centre Catòlic de Sants, a tocar de la placeta Ramon Torres Casanova, té el mateix temor: “Si no se'ls acaben els diners, la coberta quedarà bé”. Defensa, però, que tants anys d'obres li han fet perdre negoci. Aquest agost tanca perquè, diu, les passarel·les i bastides davant del restaurant en tapen la visió. La propietària del Bar Celta situat també al carrer de Sant Antoni, al davant de la cantonada amb el carrer Pavia, diu que ja estan cansats de camions, pols i suportar el carrer aixecat durant sis anys.

La construcció del calaix

Un client del bar recorda que el calaix es convertirà en una paret per a la visió dels primers i segons pisos dels edificis. Montserrat Carretero, veïna del carrer de Daoíz i Velarde, defensa que, amb la reforma, almenys la zona tindrà cara i ulls però diu que fa anys que hauria d'estar feta. Després de sis anys, finalment ha arribat el moment de construir el calaix. Tenint en compte que des de demà fins al 24 d'agost es tallaran les vies per instal·lar l'estructura i la nova catenària, els veïns hauran d'aguantar un mes de treballs nocturns que ja han patit les setmanes prèvies mentre es formigonava un tram del mur de muntanya i es desmuntaven bigues.

El primer que es farà serà retirar la catenària flexible i els 25 pòrtics travessers a les vies que la sustenten. Sobre els suports triangulars de formigó que ja es van aixecar als laterals del corredor s'instal·laran 108 bigues de divuit metres de llargada que faran de base de la coberta. Les lloses que cobriran el sostre del corredor ocuparan 14.000 m². Un cop tancat el calaix s'instal·larà la nova catenària rígida. Aquestes operacions s'han d'acabar amb 20 dies i de manera fiable perquè a finals d'agost s'ha de reobrir el trànsit ferroviari.

L'Ajuntament preveu que per Nadal els veïns ja no sentiran el soroll dels trens. El calaix ha d'estar acabat el primer semestre de l'any que ve perquè al segon haurien de començar les obres d'urbanització de la rambla superior i els carrers annexos. En el futur ha de ser una rambla enjardinada de 700 metres que uneixi la Riera Blanca amb el carrer de Sants i que recuperi la comunicació entre els dos costats dels carrers Sant Antoni de Capmany, Burgos, Jocs Florals i la rambla de Badal.

700
metres
de llargada tindrà la rambla sobre el calaix de les vies des de la Riera Blanca, el límit de Barcelona i l'Hospitalet, i la plaça de Sants
20
mesos
és el termini previst de construcció de la rambla. L'obra no començarà fins la segona meitat del 2012
Coberta de bigues i lloses
Demà comença la retirada de 25 pòrtics que sostenen la catenària actual per instal·lar posteriorment 108 bigues travesseres sobre el corredor. Les lloses que cobriran les vies es recolzaran sobre les bigues i sostindran la nova catenària rígida. L'operació ha d'estar acabada el dia 24.

El tall ferroviari de demà a Sants afectarà 150.000 usuaris diaris tot l'agost

El corredor que uneix Sants amb l'Hospitalet queda interromput fins al dia 24
El metro i els Ferrocarrils seran l'alternativa per entrar a Barcelona
X.M

Per minimitzar les afectacions nocturnes de les obres de cobertura, l'Ajuntament, la Generalitat, Adif i Renfe han pactat tallar el corredor des de demà fins al dia 24 i establir un pla alternatiu de transport. El tancament dels corredors ferroviaris que entren a Barcelona per Bellvitge i l'Hospitalet de Llobregat fa recomanable convertir aquestes dues estacions de rodalies i regionals en terminals provisionals del servei. La línia R4 de Sant Vicenç de Calders per Vilafranca i els regionals provinents de Lleida, Valls, Reus, Tarragona, Riba-roja, Tortosa i Ulldecona acabaran el recorregut a l'Hospitalet de Llobregat, on els passatgers podran fer una connexió ràpida amb la línia 1 de metro a la contigua estació de Rambla Just Oliveras. A la tornada, per sortir de la ciutat la combinació serà la mateixa però en sentit invers. L'L1 funcionarà com a mitjà d'accés al centre de Barcelona per als usuaris d'aquestes línies però també per als veïns de l'Hospitalet, mentre que l'L5 farà aquesta funció per als veïns de Cornellà que normalment es traslladen a Barcelona amb rodalies.

Els trens de l'R2 sud provinents de Sant Vicenç pel Garraf acabaran el recorregut a Bellvitge, on els passatgers podran connectar amb la veïna estació del Gornal de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que els portarà fins a la plaça d'Espanya, amb connexions cap a les línies 1 i 3 de metro. Pel corredor de Sants tallat també hi circulen els trens que accedeixen a l'aeroport de Barcelona-el Prat. Això obliga a posar en funcionament a partir de demà una flota alternativa d'autobusos llançadora que uniran cada quinze minuts l'estació de Sants amb les terminals aeroportuàries. Els busos tindran la sortida a la cantonada nord-est de la plaça de Joan Peiró. Els busos traslladaran diàriament unes 12.000 persones, segons les previsions de Renfe. Aniran directament de Sants a la terminal 1 de l'aeroport, que concentra dues terceres parts del trànsit de viatgers. Des de la terminal principal continuaran la ruta fins a la T2, des de la qual retornaran a la parada de sortida de Sants.

L'estació de Sants serà terminal per a tots els serveis ferroviaris que entren a Barcelona pels corredors del Vallès o el Maresme, com l'R4 de Manresa, l'R12 de Lleida, l'R3 de Puigcerdà i Vic, i l'R2 nord de Maçanet i Granollers. L'R1 del Maresme acabarà de manera provisional el recorregut a l'estació de França.

LA XIFRA

15
Cada quinze minuts
arribarà un tren de l'R4 a l'Hospitalet i sortirà un bus de Sants cap a l'aeroport
25.08.11
La cobertura de les vies a Sants
s'ha d'enllestir en vint dies per poder reprendre el pas de trens el dia 25
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.