El govern britànic, en combinació amb quatre grans companyies de telecomunicacions, ha impulsat una iniciativa per tractar de combatre l'augment de la pornografia a Internet i, especialment, per dificultar al màxim als nens i adolescents que hi tinguin un fàcil accés des dels ordinadors personals de casa.

Després d'una sèrie de pressions en aquest sentit fetes per l'organització no lucrativa Mothers Union, quatre dels grans proveïdors d'Internet del Regne Unit –British Telecom, Talk to Talk, Skay i Virgin Media– han acordat que establiran una sèrie de controls per barrar el pas a les webs de contingut pornogràfic si abans els clients dels serveis no han expressat, explícitament, que volen continuar podent connectar-se a aquesta mena de pàgines.

Malgrat el bombo i plateret amb què Cameron i els grups cristians han anunciat aquesta setmana la mesura, i la rebuda donada per alguns titulars de premsa –el sensacionalista Daily Mail titulava ahir: “Combat radical al porno”–, especialistes en mitjans electrònics han denunciat l'ambigüitat legal del projecte i els reptes tècnics a què s'enfronta, així com la possibilitat de convertir l'Estat en una mainadera que estableixi què és o què no és pornografia i què s'ha de prohibir a Internet. Per no esmentar els grups i organitzacions que defensen la llibertat absoluta a la xarxa.

En tot cas, la mesura sembla més una acció propagandística que no pas un veritable combat contra el porno. Els clients que ja tinguin contractat servei d'Internet a Gran Bretanya (només hi ha 10 milions de persones dels 68 que no en tenen) no es veuran en la tessitura de decidir si volen establir els anomenats controls paterns per restringir la navegació a través de la pornografia virtual. Només als que canviïn de companyia se'ls preguntarà si volen poder continuar accedint-hi.

En tant que la majoria dels bloquejadors de pàgines del tipus que sigui –d'apostes, pornografia, etc.– actuen a partir de programes informàtics que detecten paraules o codis clau, es podria arribar fàcilment a l'extrem de bloquejar pàgines d'informació sobre educació sexual o sobre prevenció de malalties de transmissió sexual o, fins i tot, articles de premsa sobre el tema.

Més efectiva a l'hora de denunciar programes de televisió que mostrin imatges pornogràfiques en horaris en què els nens encara se suposa que poden veure la televisió és la mesura d'obrir una única pàgina web per denunciar abusos en aquest sentit. En la mateixa web es podrà denunciar també la sexualització dels nens en la publicitat, una altra de les preocupacions expressades per Mothers' Union. A l'Estat espanyol no hi ha cap web semblant ni tampoc un projecte com el del bloqueig dels proveïdors de les pàgines pornogràfiques. L'única manera d'evitar-les són els controls que acostumen a incorporar els programes d'antivirus.