La línia L9 del metro era fa només dos anys la joia de la corona de les obres públiques de la Generalitat i avui és un jou per a les finances de la institució. La crisi del deute públic ha girat com un mitjó aquesta obra faraònica, que costarà 6.927 milions, dels quals en queden 1.911 per pagar d'obra ja feta i 2.380 d'obra per fer i aturada fins a no se sap quan. En vista de la impossibilitat de pagar-la amb recursos propis, el govern tripartit va optar per una fugida endavant i va concedir per dècades l'explotació de les estacions a les constructores per tal que financessin l'obra. Així s'ha fet en els trams en servei entre la Sagrera i Badalona i Santa Coloma de Gramenet així com en els trams en construcció entre Collblanc i l'aeroport i Zona Franca, que entraran en funcionament el 2014. Però el nou govern de CiU ha descartat continuar per aquest camí en vista d'aquells 2.380 milions d'obra per fer al tram central entre Zona Universitària i Sagrera i tenint en compte que, només amb les obligacions contretes fins ara, el projecte s'haurà de continuar pagant fins al 2044, i aquell any l'actual govern calcula que la Generalitat haurà pagat finalment per l'obra 16.000 milions d'euros. Aquest tram central està aturat sense calendari de represa fins que el govern no trobi la manera de finançar-lo –no ha fructificat de moment l'opció del Banc Europeu d'Inversions–. I, ara com ara, no s'entreveu cap calendari de represa si ha de ser la Generalitat la que financi l'obra. Encara menys si el govern espanyol continua incomplint la transferència dels diners compromesos per la disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquest tram congelat està empantanegat de diversa manera. Les tuneladores el van començar en el mandat anterior, però van rebre l'ordre d'aturada indefinida a principi d'aquest any. Les estacions que ni tan sols estaven començades –Manuel Girona i Muntanya– no es faran el dia que es reprengui l'obra i el futur dirà si s'acaben fent, una possibilitat que ja es posa en dubte obertament –el recorregut a peu entre algunes de les estacions del tram central es calcula que no superaria els deu minuts.

Es tancarà l'accés a l'obra des de la via pública en la majoria d'estacions que estaven en construcció i ara suposen un obstacle per a la seguretat i un nyap estètic per als veïns. És el cas de l'estació de Mandri, amb el gran pou visible des dels edificis veïns i amb la voluminosa grua groga que s'hi encavalla a sobre. Els veïns es queixen de l'horitzó que els pinten les administracions a mitjà termini. Desmuntar la grua suposaria un cost més gran que deixar-la tal com està en espera de la represa futura de les obres.