La posada en funcionament el setembre del 2004 de la tercera pista de l'aeroport del Prat no va vulnerar la declaració d'impacte ambiental perquè el soroll dels avions no danya els drets a la integritat física i moral i la inviolabilitat del domicili dels veïns. Una sentència del Tribunal Suprem considera que no “queda acreditat” que aquest soroll sigui “continu, insuportable i inevitable” i desestima així la petició de l'Ajuntament de Gavà, que pretenia des d'aleshores que s'anul·lés l'autorització perquè la pista entrés en funcionament argumentant que violava la declaració d'impacte.

La resolució del tribunal exhaureix la via judicial, i el consistori haurà de pagar els costos i descarta recórrer al Constitucional, tenint en compte la millora de la situació. Es tanca així un procés que va iniciar l'Ajuntament de Gavà el 22 d'octubre del 2004, tres setmanes després que entrés en funcionament la pista. Gavà argumentava que no s'havien respectat algunes mesures previstes en la declaració d'impacte ambiental, aprovada el 9 de gener del 2002.

Entre altres coses, la declaració de la tercera pista preveia que en els dos anys següents a l'aprovació es fes un pla per insonoritzar els habitatges de Gavà Mar, i que els més afectats s'insonoritzessin entre el 2004 i el 2006. La contractació de les primeres obres d'insonorització és del gener del 2005.

La declaració també establia que entre el 2002 i el 2003 s'havia d'elaborar un pla d'enlairaments i aterratges que minimitzés el soroll. Estava fet el primer d'octubre del 2004, abans que l'Ajuntament reclamés l'anul·lació de l'autorització de la pista, segons indica la sentència del Suprem. Finalment, la declaració condicionava la posada en marxa de la tercera pista a l'establiment d'una xarxa de mesuradors de soroll que la sentència considera acreditat que es va fer i que va servir per mesurar el soroll des que es va posar en marxa la pista fins al gener del 2005.