Espremut fins a l'extenuació, el sector del taxi a Barcelona reclama a crits noves vies urgents per agafar oxigen. Més enllà de la decisió immediata que surti del referèndum proper, les
organitzacions sindicals coincideixen a dir que cal un paquet més fort de mesures. Si no hi ha unanimitat en les accions, sí que hi ha llocs comuns en el diagnòstic.

Probablement com en altres sectors, en els darrers anys el taxi ha mirat cap a una altra banda. Ho demostra l'evolució del nombre d'assalariats (autònoms amb més d'una llicència o bé assalariats d'empreses), que ha crescut especialment en els últims quatre anys. Això lliga amb dos problemes que l'ofeguen: l'excés i l'arrendament de llicències. “El càncer principal són els arrendataris, que exploten les llicències a doble torn, això creix com bolets”, afirma José María Sánchez, del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC). Així, creu que hi ha hagut “una permissivitat exagerada” amb aquesta pràctica. Alguns d'aquests assalariats, segons els sindicats, treballen en condicions precàries. Hi ha casos en què sols estan assegurats quatre hores, però, en canvi, en treballen vuit. Per això criden a combatre
“el frau del mateix sector”.

La Coordinadora Metropolitana del Taxi de Barcelona, que aplega 26 organitzacions del sector a la ciutat, alerta que la flota està “sobredimensionada”, que cal amortitzar llicències i aconseguir abaratir els costos. L'intrusisme, la competència dels vehicles de luxe i els grups de taxistes que treballen per a hotels (a través de comissions) són altres neguits del sector.

Quines són les possibles solucions? L'STAC ja estudia amb l'Institut Metropolità del Taxi opcions de “taxi compartit”. La idea seria que el taxi cobrís el servei de línies d'autobús allà on s'hagin eliminat o bé que substituís el servei de metro en els casos dels esdeveniments extraordinaris a les hores en què ja no funciona. La fórmula, encara molt verda, podria establir un preu molt més econòmic, lligat a l'ús de les targetes integrades i compartit entre diverses persones, i semifinançat per l'administració. “La cultura del taxi haurà de canviar, com haurà de canviar la de tot el país”, resumeix, contundent, el portaveu de l'STAC.