Frau al metro

Al metro de Barcelona es fan cada dia 40.000 viatges sense pagar. Fa dos anys el frau era el doble i se situava en 76.000. La reducció és el resultat de l'augment de la vigilància i el control de la mobilitat a la xarxa que s'ha portat a terme els darrers anys des de l'operadora Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L'objectiu és minimitzar aquesta pràctica qualificada d'«incívica i insolidària» en un moment en què la debilitat financera de les administracions ha obligat a abordar el dèficit del transport públic a Catalunya, on els usuaris només paguen el 40% del cost mentre que el 60% restant està subvencionat.

Aquestes desenes de milers de viatges sense pagar els fan un 3% dels passatgers que cada dia utilitzen les diverses línies del metro i els autobusos de la ciutat, segons l'estudi que ha elaborat l'operador municipal basant-se en dades de seguiment dels anys 2009, 2010 i 2011. S'han fet comptatges sobre el terreny per part d'observadors no identificables situats en vestíbuls d'estacions i dins d'autobusos per tal d'obtenir una mostra fiable del problema. A la tardor de l'any passat, el frau al metro se situava al voltant del 3,45% del passatge –40.000 viatges– mentre que al bus era del 2,15% –uns 14.000.

Són molts, 40.000 viatges diaris sense pagar tenint en compte que se'n fan al voltant d'1,15 milions? A TMB responen que més dels que voldrien però menys de la mitjana europea en ciutats demogràficament comparables, tal com es pot apreciar al gràfic adjunt –no s'hi identifiquen les ciutats perquè els acords de benchmarking entre els operadors obliguen a la confidencialitat, expliquen des de TMB. La comparació fa evident que saltar-se la norma de pagar té un component cultural –a l'Àsia és impensable el frau. Des de l'empresa es destaca el fet que cada cop són menys les persones que defrauden. Al 2009, quan es van iniciar els comptatges, se situaven en el 6,63% al metro i el 3,27 al bus. Diverses iniciatives expliquen el descens progressiu. Les màquines de validació de torn es substitueixen per les de portes lliscants, que fan més difícil passar aprofitant la validació del passatger del davant. Els fulls volants, els espots i les falques de megafonia amb lemes incisius com «Et creus molt llest?», «Qui la fa, la paga» o «Les normes hi són per complir-les» s'han repetit a la xarxa. En algunes rutes de busos, els vigilants de seguretat han acompanyat els inspectors. Al metro s'ha notat molt la intensificació de punts d'inspecció generalitzada en els passadissos d'enllaç de més trànsit de passatgers. Se n'han programat 88 en un any, en els quals s'han revisat més d'un milió de títols de viatge. Aquest any es pretén arribar al centenar de controls d'inspecció. Han estat intervencions productives. Han permès obrir l'any passat expedients a 71.282 passatgers que no van presentar un títol vàlid al metro i 17.239 al bus. En conjunt són un 31% més d'expedients que l'any anterior.

Una part del frau no comptabilitzada és el mal funcionament d'alguns títols de servei, com la T50/30 que permet realitzar cinquanta viatges en un mes. TMB té coneixement de bitllets d'aquest model que han permès realitzar viatges il·limitats durant un mes o que funcionen durant mesos. L'operador parla de targetes o màquines de validació defectuoses i de millores realitzades per evitar les fallades, com la introducció d'una banda hologràfica per garantir l'autenticitat del bitllet, a més de la banda magnètica de validació. Sembla que la solució és el canvi tecnològic: la targeta sense contacte i unipersonal. El problema és que es va anunciar ja fa una dècada.