L'alcalde de Blanes reclama el mateix tracte per l'aigua que Lloret

L'alcalde de Blanes denuncia que l'ACA obliga el municipi a tenir més dependència de la dessaladora per a l'abastiment d'aigua que no pas el Consorci Costa Brava (format pels ajuntaments de Lloret de Mar i Tossa), fet que obliga a pagar molt més de quota, que s'ha de fer repercutir, a la vegada, en el rebut de l'aigua. Marigó es planteja portar el tema als jutjats.

Els tres compradors d'aigua de la dessaladora tenen convenis diferents amb Aigües del Ter Llobregat, que gestiona ara la dessaladora. En el cas de Blanes, segons Marigó, l'ACA –que és la que portava abans la dessaladora– va obligar l'Ajuntament a mantenir el consum d'hectòmetres cúbics (que fixava en dos). El Consell del Maresme (responsable d'una catorzena de municipis) havia de tenir una quota de 5,5 hectòmetres, mentre que per a Lloret i Tossa la quota era inicialment de 2,5.

Marigó denuncia que l'ACA aparentment ha permès a Lloret i a Tossa negociar un nou conveni amb un consum que baixa a 0,5 hectòmetres, de manera que, anualment, Lloret passarà a pagar una quota que no arriba als 300.000 euros, mentre que Blanes en pagarà 800.000, fet que per Marigó no té cap sentit, atès que, entre altres coses, el pes turístic de Lloret és molt més gran i el consum, també.

Per Marigó, hi ha un doble greuge: “D'on trauran l'aigua que els falti? La resposta és fàcil, de l'aqüífer de tots. I, si és així, hi ha un perjudici per a Blanes i el Maresme, perquè no se'ns deixa”, diu l'alcalde de Blanes, que es planteja portar les quotes al jutjat. “Permeten a un dels extractors treure molta més aigua i, d'altra banda, han de fer repercutir més el cost de la dessaladora a Blanes i el Maresme.” Marigó calcula que el consorci de Lloret i Tossa hauria de pagar una quota al voltant de 900.000 euros. “Fa dos mesos i mig que lluito amb aquest tema sense resposta; n'he parlat amb el conseller Santi Vila, i la resposta és que entenen que hi ha una disfunció, però no hi posen solució”, afegeix.