Preparats pel futur
Badalona, Barcelona, l'Hospitalet, Montcada, Sant Adrià i Santa Coloma estudien com afrontar la implantació del vehicle elèctric
Un informe determina el potencial d'aquest tipus de transport
Si s'equiparessin preus amb els vehicles convencionals, els elèctrics podrien ser un terç del total en quinze anys
Els 90% dels desplaçaments es podrien fer en vehicle elèctric
El segle XXI serà el de la transició dels vehicles amb combustible fòssil cap a la implantació del vehicle elèctric, de la mateixa manera que el segle XX va començar amb carros de tracció animal i va acabar amb l'automòbil que tots coneixem. Aquesta és l'argumentació que serveix de base a l'estudi promogut pel Consell Comarcal del Barcelonès i el Consorci del Besòs per determinar els beneficis i el potencial d'implantació del vehicle elèctric a l'àmbit domèstic als municipis de Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
L'estudi, titulat Beneficis i potencial d'implantació del vehicle elèctric a sis municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, ha estat elaborat per Barcelona Regional. Aquest treball vol determinar com des de les administracions es pot facilitar la implantació del vehicle elèctric privat, cotxes i motos. La recerca s'ha centrat exclusivament en el sector residencial, que precisament és el que té més potencial, però també és el més complex.
Suport del sector públic
Els autors parteixen de la base que la implantació del vehicle elèctric necessita del suport del sector públic per superar una sèrie de barreres, tant de tipus tècnic com de tipus administratiu i legal. Un punt important és garantir la infraestructura de recàrrega necessària al lloc de residència. La tipologia d'habitatges a l'entorn metropolità podria dificultar l'impuls de la mobilitat elèctrica. A diferència dels entorns residencials amb cases aïllades o adossades amb aparcament, en els edificis plurifamiliars de propietat horitzontal la instal·lació del punt de recàrrega resulta més complex, especialment per aquells que per la seva antiguitat encara disposen dels comptadors elèctrics a dins dels habitatges.
Diferència de preus
Els diferents escenaris que contempla l'estudi estan recreats en funció del sobrecost del preu del vehicle elèctric respecte als de motor convencional. Com més semblants són els preus entre els vehicles amb combustible fòssil i els elèctrics, més creix el percentatge d'aquests darrers. Així, els autors de la recerca fixen que amb un sobrecost del 30%, el 2,2% de total de vehicles serien elèctrics. Si l'increment del preu fos del 20% es podria arribar al 14% de vehicles elèctrics. En el moment en què la diferència es redueixi al 5%, aquest tipus de vehicles podrien ser el 25,4%; mentre que si els preus s'equiparessin, un terç de tots els cotxes i motos privats serien elèctrics. Les dades apunten que si es té en compte l'índex de renovació anual de turismes i motos, i suposant que els preus dels vehicles baixessin cada 3 anys segons els trams de preus definits anteriorment, es necessitarien uns 4, 8, 11 i 15 anys per transformar la demanda estimada en vehicles en circulació. El cap de l'oficina de Transformació Urbana del Consell Comarcal del Barcelonès, Jesús de la Varga, explica que s'ha tingut en compte que en els darrers anys, a causa de la crisi, l'índex de renovació de vehicles privats ha passat de cinc fins a entre nou i deu anys.
La barrera del cost no és l'única que cal tenir en compte a l'hora de definir la demanda de vehicles elèctrics, ja que amb la tecnologia actual, aquest tipus de vehicles només es poden fer servir per a desplaçaments curts. De tota manera, el 90% dels desplaçaments que es fan actualment a Europa corresponen a trajectes que es poden fer en cotxe elèctric sense cap problema, segons Joaquim Calafí, director de Projectes Territorials del Consorci del Besòs.
Estalvi en combustible
Pel que fa als punts positius per als usuaris potencials del vehicle elèctric, l'estalvi en combustible és un dels més destacats. El cost de fer 100 quilòmetres amb mobilitat elèctrica és de 3 euros, mentre que el consum de vehicles de combustible va dels 6 als 12 euros en funció de si són dièsel o de benzina.
L'estudi també determina els possibles beneficis pel que fa a la reducció d'emissions contaminants. A Barcelona, la reducció d'emissions d'òxids de nitrogen podria arribar al 14%, quan un terç dels vehicles siguin elèctrics, en relació amb el total d'emissions del sector transport. Les reduccions d'emissions de partícules inferiors a 10 micres i de gasos amb efecte d'hivernacle anirien en la mateixa línia. Aquestes reduccions podrien ser majors quan a aquests vehicles s'hi afegeixin també els d'altres segments.
Necessitat de places d'aparcament amb recàrrega
Una de les principals necessitats que genera la implantació dels vehicles elèctrics és la dotació de punts de recàrrega que s'haurien d'instal·lar en aparcaments públics i que les administracions haurien de començar a preveure. Per això, l'estudi xifra aquesta necessitat en funció del creixement del nombre de vehicles elèctrics en circulació. En el primer cas, amb un 2,2% de vehicles caldrien 21.113 punts repartits a les sis ciutats. Si fossin el 14%, serien necessaris 131.804 punts, una xifra que s'incrementaria fins als 232.843 punts si els vehicles elèctrics arribessin a ser una quarta part del total, i 298.779 punts si es tractés d'un terç dels cotxes i motos en circulació. La inversió necessària per dotar els aparcaments d'aquest servei també es multiplica en funció de l'increment de la demanda i va dels 21,34 milions d'euros si només representen el 2,2% del total fins a 262,82 milions d'euros quan arribin a ser un terç. La potència instal·lada necessària aniria, en funció de l'escenari, des de 54,55MW fins a 359,65MW.