Congelació tarifària en perspectiva

Després d'un seguit d'increments que s'han anat encadenant des del 2008, el preu del transport públic metropolità es podria congelar de cara a l'any que ve. Ara per ara és només una opció, però s'està plantejant obertament després d'un dilatat període de contracció del sistema caracteritzat pel descens dels ingressos procedents de les administracions, l'augment de les despeses d'explotació per la posada en servei de noves línies i la caiguda del nombre d'usuaris en un context de crisi. Que aquesta contenció tarifària s'acabi concretant o no està supeditat, ara mateix, a un acord polític, complex, entre institucions i partits per veure qui es fa càrrec del sobrecost que suposaria la mesura. Ningú ho admetrà, però hi ha un factor exogen a tenir present: el 2015 hi ha eleccions municipals. I a tothom li aniria bé que es decretés una moratòria de preus en un sector tan sensible socialment com és el transport públic.

La decisió serà adoptada abans de final d'any pel consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és qui cada any fixa el cost dels títols. La Generalitat és qui hi té més representats –també és qui més paga–, i ja ha deixat clar quines són les seves condicions: si alguna administració vol aplicar alguna mesura que tingui efectes pressupostaris, com seria el cas, no se li posaran pegues si es fa càrrec del cost. La premissa és simple. Després del conveni rubricat ahir per sanejar el deute –més de 540 milions– que arrossega el conjunt del sistema, no es prendrà cap decisió que engreixi aquesta motxilla. I la Generalitat no posarà ni un euro més dels que té compromesos, 281 milions només aquest any, per contenir tarifes. Materialment no pot.

Ara bé, el canvi és que tant l'Ajuntament de Barcelona com els càrrecs del PSC presents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'estan rumiant fer aquest esforç econòmic. Entre les dues parts, però, hi ha diferències no menors sobre com s'hauria de concretar aquesta aportació suplementària. Ja s'ha dit abans: no serà fàcil. D'entrada, hi ha valoracions diferents sobre quants diners s'haurien de posar sobre la taula. Segons els càlculs del consistori, i també de la Generalitat, congelar tots els títols només un any costaria 11 milions d'euros. Fonts de l'ATM consideren que la xifra és assumible, tenint en compte el que posaran només aquest any el consistori –90,1 milions– i l'AMB –101– al finançament del transport públic. La negociació, per tant, és política, centrada en aspectes com ara com es repartiria aquesta càrrega. Des del govern municipal de Barcelona es defensa que ha de ser compartida amb l'AMB. Alcaldes socialistes consultats per aquest diari rebaten que no es poden demanar gaires esforços a l'àrea metropolitana i, a més, qüestionen que calgui arribar als 11 milions per aconseguir aquesta anhelada congelació, per la qual aposten decididament. “El PSC la defensarà, però hem de veure com evoluciona l'IPC abans de fer números”, afirmen.

Si tot plegat no fos prou enrevessat, hi ha un tercer factor que ho embolica encara més, ja que aquestes converses estan lligades a la negociació del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona. El PSC ja ha anunciat, i ahir ho va reiterar, que per abstenir-s'hi, hi ha d'haver una rebaixa del preu dels bitllets més usats. Parlem, per exemple, de la T-10, que des del 2008 s'ha encarit un 31%, i la 50/30, que ho ha fet un 30%. “Barcelona no tindrà comptes si l'alcalde Trias no cedeix en això”, va advertir ahir el candidat socialista Jaume Collboni. Des de l'executiu local de CiU es considera que aquesta mesura obligaria a fer un desemborsament encara més important i, per tant, hi hauria d'haver més implicació subsidiària de la resta d'ajuntaments de l'entorn de la capital. I aquests, inclosos els del PSC, no estan per alegries. Collboni, però, persisteix: “Si Barcelona no fa el primer pas, ningú el farà” assevera.