L'Ajuntament de Barcelona no posa la prolongació del tramvia com a condició irrenunciable per reformar la Diagonal, però sí l'existència d'un transport públic segregat i en superfície que la uneixi de punta a punta per donar servei als ciutadans que diàriament han d'anar d'un tram a l'altre de la via. Ho ha defensat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, en un debat amb urbanistes, arquitectes i enginyers organitzat pel RACC. El president del grup municipal d'ICV i soci de govern, Ricard Gomà, li responia hores després que «la connexió dels tramvies per la Diagonal no està en dubte». Arquitectes com ara Bohigas i Acebillo s'oposen a la connexió, però tothom està d'acord que els vianants i el transport públic hi guanyin pes.
Els governs barceloní i català i els experts en mobilitat estan d'acord que la Diagonal avui fa diverses funcions, però cap bé. No és una ronda, ni un passeig ni un bulevard. No és eficient en transport públic ni és un centre comercial com el passeig de Gràcia. És el resultat de la superposició de diverses funcions sense una jerarquia. Més que de reforma, l'arquitecte Oriol Bohigas i García-Bragado s'estimen més parlar de reutilització de la Diagonal. El problema és que l'Ajuntament ha encetat el debat junt amb la idea de prolongar el tramvia de sud a nord, i alguns experts temen que aquesta opció bloquegi els fluxos viaris horitzontals i verticals de l'Eixample i traslladi els problemes als carrers propers.
Per justificar el tramvia
El més abrandat opositor és l'exarquitecte municipal Josep Anton Acebillo, que defensa una reforma «mínima», el paper actual del vehicle privat i la congelació del tramvia: «Estic intranquil amb la reforma que es planteja. No la necessitem, no la podrem pagar i no resistirà la comparació entre cost i benefici.» Bohigas defensa que la reforma és la conseqüència de l'entossudiment de l'Ajuntament per prolongar el tramvia, i que avui encara es desconeix si l'objectiu és millorar el transport públic o guanyar espai per als vianants. A més, no dubta a qualificar de «demagògica» i equivocada l'opció de portar la reforma a una consulta ciutadana. L'exdirector general d'Urbanisme de la Generalitat, Joan Antoni Solans, també s'hi mostra escèptic sense conèixer abans estudis de mobilitat rigorosos fets a partir d'enquestes d'origen i destinació per les diverses zones de la Diagonal. Si no es fa així, es corre el risc de generar problemes al trànsit rodat d'altres carrers de l'Eixample. Però la visió dels experts en mobilitat no és la mateixa. L'enginyer Alfred Morales recorda que la Diagonal actual no funciona per al trànsit rodat perquè té doble sentit i conviu amb trànsits horitzontals i verticals. Segons ell, la via requereix una aposta pel transport públic que respongui a la demanda de moviments interns que avui no cobreix o cobreix malament. Efectivament, avui les diverses línies de bus hi circulen a una mitjana de 8 km/h, una velocitat totalment ineficient, com admet tothom. García-Bragado defensa que s'ha de plantejar una remodelació que garanteixi que el sistema de transport col·lectiu que hi operi circuli a velocitats properes als 16 km/h. Ho haurien de fer en el futur els busos i altres sistemes, tant si s'opta pel tramvia com si no.
Model passeig de Gràcia
I, en aquest sentit, el tinent d'alcalde d'Urbanisme admet que prolongar el tramvia no és una condició irrenunciable, però sí que considera imprescindible que, en el futur, la via tingui un transport col·lectiu segregat, que respongui a la demanda entre Zona Universitària i el districte tecnològic del Poblenou i que dinamitzi el comerç al tram central com una prolongació del passeig de Gràcia. Precisament aquest passeig és un dels models que hi ha sobre la taula per repensar la Diagonal. L'exdirector del pla general metropolità i enginyer de camins Albert Serratosa defensa l'aplicació de les voreres amples per als vianants i els carrils de càrrega i descàrrega per als comerços que funcionen al passeig de Gràcia. L'enginyer industrial i president de Ferrocarrils de la Generalitat, Joan Torres, també defensa una via amb la meitat de l'espai destinat a vianants; el 30%, a transport públic, i el 20%, al vehicle privat: «Avui tothom s'hi sent incòmode. Els vehicles no tenen aparcament, els comerços no tenen càrrega i descàrrega i els ciutadans no tenen un transport eficient.» Torres demana una reflexió abans de perdre l'oportunitat de connectar el tramvia de punta a punta, quan ja hi ha els dos extrems fets: «Tècnicament es pot fer i sense afectar la fluïdesa de les vies verticals.» García-Bragado i Morales també subscriuen que el vehicle privat pot perdre espai a la Diagonal en benefici d'un sistema de transport col·lectiu sense congestionar la mobilitat del vehicle privat. Tramvia o nous sistemes de trànsit ràpid de persones (PRT) amb bus poden ser la solució.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.