Els ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac s'hauran de gratar la butxaca per poc que alguns dels 35 propietaris afectats per la restitució de les 7,06 hectàrees ara qualificades com a equipaments esportius de l'illa del Miniestadi –que passaran a ser residencials– aconsegueixi que un jutge incrementi les valoracions de les seves finques agrícoles, activitats comercials i industrials i, fins i tot, residències que els seran expropiades. L'estudi econòmic de la societat Promo Assessors Consultors SAP sobre la viabilitat de l'MPGM que afecta els terrenys del Barça estableix un cost inicial total de 29,72 milions d'euros per adquirir les dues peces a Montcada –a l'àmbit de la Vallençana Baixa i de la Plana d'en Reixac– i el solar per damunt de la plaça d'Alfons Comín que cobreixen amb escreix el sòl protegit que es perdrà al districte de les Corts. El dipòsit de diners que el club blaugrana haurà de posar a disposició dels dos consistoris quan el pla urbanístic estigui definitivament aprovat puja a 30 milions d'euros, segons consta en el conveni del 28 de juliol, la qual cosa deixa molt poc marge als càlculs fets pels economistes i queda ben lluny de poder cobrir les despeses d'accessibilitat als futurs equipaments esportius públics i l'adequació dels seus entorns naturals que també consten en la planificació. Els terrenys amb menys cost d'adquisició, tot i que són els de més superfície –amb 52.565 metres quadrats– són els de la Plana d'en Reixac perquè l'estudi els considera rústics i no disposen de serveis urbans. L'expropiació afectarà 24 propietaris de parcel·les que s'hauran de repartir una indemnització estimada de 650.000 euros. A l'altre extrem se situa la peça, a la Vallençana Baixa, que inicialment havia de compensar tota la requalificació de la parcel·la del Miniestadi i que després va ser retallada a 49.966 metres quadrats de sòl qualificat com a residencial i industrial. En aquest cas, al preu del sòl –al voltant d'onze milions– s'hi ha d'afegir la factura pels immobles existents i per la desaparició d'activitats en què hi ha implicats deu empresaris. Aquí la indemnització s'enfila fins als 18 milions. I entremig se situen les quatre parcel·les afectades a Gràcia, amb una extensió de 7.316 metres quadrats, i ocupades la majoria per un centre de jardineria. L'Ajuntament de Barcelona haurà de destinar 9,7 milions del dipòsit del Barça per adquirir aquest terreny i rescabalar el titular de l'activitat comercial que haurà de plegar. De fet, els 30 milions que ha d'aportar el FCB, dins del capítol de càrregues urbanístiques, del seu pla de reordenació de les instal·lacions esportives a les Corts, no satisfan el cost de reposar el sòl per a equipaments esportius si s'aplica el 5% de «premi d'afecció» que la legislació estableix per als desnonats. Llavors el dèficit a càrrec dels dos consistoris supera el milió d'euros.