La mobilització per protegir els entorns del castell es va iniciar cap al 2002, encapçalada per l'Adenc i el GEPS. Els hereus del marquesat de Sentmenat van negociar amb el consistori la cessió del castell –bé cultural d'interès nacional– a canvi de la requalificació dels terrenys que l'envolten per fer-hi un total de 174 habitatges, entre pisos i cases unifamiliars. Els crítics van oposar-se a la urbanització, però el pla general del 98 preveia el desenvolupament del sector i, fins i tot, encara que el govern socialista calculava una densitat de 25 habitatges per hectàrea, la Generalitat va acabar corregint a l'alça la xifra fins a les 30 que figuren en el document. El fet que la campanya d'oposició s'iniciés anys després de l'aprovació del planejament urbanístic –el 1998– va restar marge de maniobra als ecologistes, que ara faran servir el dictamen per retallar l'edificabilitat.

El pla parcial del castell i el projecte de reparcel·lació van ser responsabilitat de l'anterior govern del PSC. Tot i que l'actual executiu de CiU preveu tornar a votar la reparcel·lació al ple per no entrar en litigis amb els promotors. És la recomanació dels serveis jurídics municipals. I l'alcaldessa, Núria Colomé, vol acostar posicions amb l'Adenc i els propietaris. L'exalcalde, Josep Vilaró, ha restat transcendència a la decisió judicial: «S'ha d'acatar la sentència, però només afecta el projecte de reparcel·lació, no pas el pla urbanístic.» Vilaró justifica que la normativa no es va publicar al DOGC per un «acord de tots els grups polítics», per estalviar diners en un moment en què la situació financera municipal era delicada. I ha insistit que la Generalitat els va donar el vistiplau per no fer-ho. Vilaró també creu que la reaprovació és la millor alternativa «perquè indemnitzar els promotors encara seria pitjor».