Les novetats sempre generen il·lusió, i més si són fruit d'una reclamació que ha durat anys. Això és, precisament, el que ha passat amb les escales mecàniques del carrer Vapor, estrenades recentment, flamants, modernes i que, sens dubte, s'han convertit en un focus d'atenció i de visita des que van ser inaugurades a bombo i plateret fa quinze dies. La transformació de la zona és més que evident i els veïns ho han notat. «Ara l'Ajuntament també neteja aquests carrers perquè fins ara els tenia bastant oblidats i fins i tot ens els ha regat», afirma entusiasmada Teresa Camí, veïna del carrer Josep Floresví. És dissabte al matí i el temps hi acompanya. És l'època en què el sol s'agraeix i la gran estructura d'escales, amb les dues parades durant el trajecte, permet atalaiar molts racons del barri del Port, el gran beneficiat amb aquesta obra.
Una parella aconsegueix pujar el cotxet, però tant l'un com l'altre observen atentament com un dels múltiples adhesius enganxats a la part inferior de la barana desaconsella fer-ho. «Si passa alguna cosa, no podrem reclamar res a l'empresa», explica Joan Marc Massó, resident al bloc que hi ha just al davant, al carrer Pare Agustí Altisent, que recorda que «ara ja no caldrà tornar a patir pujant pel carrer Eivissa». Gairebé integrat dins de l'estructura metàl·lica, al peu de les escales, dues senyores reconeixen que han vingut de l'avinguda Catalunya «només a veure les escales».
Només per curiositat
Abans, Pilar Molina, que va viure al carrer Real durant 40 anys –ara té la casa a Pere Martell–, ha aprofitat que té dia lliure a la feina per observar detingudament el nou equipament. «Abans s'havia de fer una volta molt gran i aquí, quan es feia fosc, ningú gosava apropar-s'hi», recordava, agafada de la mà del seu pare, bastant més gran i, de ben segur, un dels grans beneficiats amb la mecanització de les escales.
Petri Cortés, veïna del carrer Lleó, va quedar astorada pel moviment constant de persones: «Mai s'havia vist tanta gent. Ara això té molta més vida que abans.»
El matí avança i la finestra de bon temps és una autèntica realitat. A dalt de tot, al mirador de Zamenhof, José Recio, resident al carrer Real des de fa 40 anys, subratlla que «és el millor que han pogut fer, tot i que també haurien d'haver pensat a fer una rampa». De totes maneres, celebra que ara «arriba al mercat en cinc minuts». Més iaios i iaies amb néts en escena. «S'assemblen al Dragon Khan?», s'insinuava. Una nena se les mira i abaixa el cap. Potser no n'hi ha per a tant.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.