El govern de la Generalitat va aprovar el mes de febrer passat el projecte de llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, un ens de govern i gestió que acabarà assumint les funcions de les tres entitats creades l'any 1987 arran de la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona i que n'incorporarà d'altres de noves com ara les d'urbanisme. Segons el projecte de llei, l'àrea metropolitana agruparà 35 municipis de la zona d'influència de Barcelona i tindrà una extensió de 636 km² i una població de tres milions i mig de persones. És una reivindicació històrica defensada des de la Generalitat com una aposta per «racionalitzar» i «reorganitzar» els serveis públics del territori, però que neix amb importants mancances, segons destaquen alguns experts en urbanisme. Entre les personalitats crítiques amb el projecte, encara que per motius diferents, hi ha el geògraf i urbanista Jordi Borja i l'arquitecte Manuel Larrosa. Tots dos van participar en un debat organitzat dimecres per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya a la Casa del Mar, on van compartir taula amb el director gerent de l'Agència Metropolitana Barcelona Regional, Juan Carlos Montiel. Borja, que no està d'acord amb el concepte d'àrea i prefereix parlar de «ciutat plurimunicipal», entén que el futur consell metropolità hauria de tenir moltes més competències que les que contempla el projecte de llei –entre les citades per l'urbanista destaquen habitatge, seguretat ciutadana i equipaments culturals– i hauria de servir «per distribuir la despesa pública». Larrosa, per la seva part, va centrar la seva crítica en l'àmbit de la futura àrea metropolitana, que ell considera «una aberració perquè posa com a frontera la B-30» i deixa fora ciutats com ara Cerdanyola o Rubí, i no cal dir Sabadell o Terrassa. La tesi defensada per Larrosa contempla una gran àrea que aniria des de Martorell a Granollers i que, en opinió de l'arquitecte i exregidor d'Urbanisme de Sabadell, dotaria d'una «identitat conjunta el territori basada en la capacitat productiva», ja que en aquesta zona hi ha el 40% de les grans empreses del país. «Si juguem a olimpíades d'hivern i al turisme, l'espifiem. Hem de ser capaços de fer un projecte basat en la productivitat», va sentenciar.