Ser un dels municipis amb més espais verds en el terme, aprofitant la proximitat de Collserola, comença a tenir inconvenients, si més no per a les arques municipals. El pla general metropolità del 1976 va assignar a Sant Cugat moltes de les zones verdes que no es podien emplaçar en altres municipis de l'àrea metropolità, com ara Barcelona o Santa Coloma de Gramenet, a causa de la densitat d'aquestes poblacions. L'assignació de 20 hectàrees d'espais verds no es va acompanyar amb un pla de gestió i passats els quatre anys de la qualificació i sense que les administracions fessin res, els propietaris d'aquests terrenys declarats com a zones verdes podien iniciar el procés per reclamar l'expropiació i, per tant, disposar d'una compensació econòmica. El pagament d'aquesta despesa, que a hores d'ara ja puja a 22 milions, va crear una guerra judicial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix, on hi ha aquestes zones verdes, per certificar qui se n'havia de fer càrrec. El procés s'ha anat dilatant en el temps i finalment les dues administracions han arribat a un acord aprovat dilluns al vespre en el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat per respondre a aquest pagament. Una factura, però, que, com admet la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Mercè Conesa, suposaria la fallida de l'administració i més en temps de crisi, per la qual cosa s'ha optat per compensar els propietaris dels espais verds que va designar el PGM del 1976 amb terrenys edificables a la mateixa zona. A canvi es traslladen els espais verds que ara es perden a zones com Can Monmany, qualificat com a sòl urbà i situat a Valldoreix, i a Can Busquets (la Floresta). Aquest últim espai està qualificat de sòl urbanitzable i forma part del futur parc natural de Collserola. La urbanització d'aquest espai havia estat en l'agenda del govern de Sant Cugat (CiU) i havia rebut les queixes dels grups de l'oposició, ICV i ERC.

Ara, amb aquesta solució adoptada, es vol matar dos pardals d'un tret. D'una banda es posa remei a les expropiacions i de l'altra s'aconsegueix que no s'urbanitzi Can Busquets. Tanmateix, el govern municipal ha ofert compensacions per declarar aquests espais zones verdes. Així, s'ha ofert als propietaris 30.000 metres quadrats repartits entre el Turó de Can Matas, l'estació de Valldoreix i Can Cabassa. D'aquests 30.000 metres quadrats, 24.000 es destinaran a habitatge protegit.

Però la concessió als propietaris de Can Busquets de compensar la qualificació de zona verda amb terrenys edificables no ha agradat al grup municipal d'ICV, que considera que els propietaris no tenen dret a obtenir aquests beneficis urbanístics. A més, considera un greuge per a la ciutat que es compensi amb zones com Can Cabassa, qualificada ara d'equipaments i que, segons ICV, estava destinada a tenir una escola i un institut.

De moment, el ple de dilluns va aprovar traslladar aquest acord a la Generalitat perquè hi doni el vistiplau jurídic i tècnic, i obrir un període de 45 dies per exposar el document al públic. Si la resposta de la Generalitat és positiva, aleshores s'iniciaran els tràmits urbanístics, que començaran amb una modificació del pla general metropolità.