Dissabte, 11 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Urbanisme
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 6 comentaris Enviar un comentari

Els veïns desisteixen de viure al barri del Raval i en fugen

Els que hi van anar fa 10 anys, atrets per l'obertura de la rambla del Raval, l'abandonen ara, cansats de la inseguretat i les molèsties

Els turistes comencen a fer servir el barri de segona residència

La rambla a punt per inaugurar el setembre de l'any 2000, per les festes de la Mercè.

La Marta va venir a viure fa deu anys a la rambla del Raval amb la il·lusió de fer-te d'aquest barri, “de fer arrels aquí”. “La rambla és un carrer preciós, semblava que el barri havia de quedar molt bé, que seria un barri normalitzat”. Deu anys després, té el pis a la venda i es deleix per poder marxar com més aviat millor. Aquest és el camí que està fent molta gent que, com ella, van arribar fa una dècada, a punt per estrenar la gran actuació urbanística que havia de canviar i catapultar el Raval.

Alguns d'aquests veïns es van agrupar en la plataforma Rambla del Raval, creada cap al 2002, per fer sentir les seves queixes sobre la degradació que havien de suportar diàriament. I alguns dels que estaven actius en aquesta plataforma, l'han abandonat perquè ja han deixat el Raval. És el cas de la Mercè, que n'ha marxat per anar a viure al Born. Com la Marta, totes dues apareixen amb un nom fictici perquè han demanat mantenir l'anonimat. “Hem hagut de marxar perquè només ens hem trobat amb dificultats”, assegura la Mercè.

Una immobiliària que treballa al barri del Raval radiografia la situació d'una manera claríssima i inequívoca: “Els que van venir fa cinc i deu anys ja estan marxant, en cansar-se de problemes que no poden canviar, la inseguretat, la falta de civisme...”, explica un portaveu de la immobiliària. El pitjor, segons diu, és que el veí que va arribar al Raval fa cosa de dos o tres anys, s'ha cansat del barri molt abans i ara també mira de marxar-ne. “Van venir amb l'esperança que evolucionaria, que això seria com el Born o millor perquè urbanísticament estava més esponjat”. Cap a on van? Al Gòtic, al Born, també a Sant Antoni i al Poble Sec, “fugen del Raval pur i dur”, expliquen des de la immobiliària.

Quins són els motius d'aquesta fugida en massa dels barcelonins que s'hi havien instal·lat? Les enormes expectatives –reals o irreals, amb l'aura d'una suposada ultramodernitat multicultural– que es van posar en la rambla no s'han complert, i han quedat entelades pels problemes d'inseguretat, l'incivisme i la degradació del carrer. “Cada nit davant de casa, botellón; cada matí, pudor de pipí i brutícia, l'Ajuntament ho ha promogut com una zona d'oci”, denuncia la Mercè.

Si aquest veí català arribat de fa pocs anys en marxa, qui va al Raval? El sector immobiliari ha detectat un nou fenomen: vénen estrangers europeus (francesos, alemanys, anglesos, suïssos i holandesos, entre d'altres) que l'utilitzen com a segona residència. El perfil seria de persones d'entre 30 i 40 anys, usuaris dels vols de baix cost, que volen tenir un pis assequible al centre de Barcelona per poder bellugar-se amb comoditat i rapidesa cada cop que vénen a la ciutat.

4.349
euros per metre quadrat
era el preu de venda de l'habitatge de segona mà el 2008. El 2000 eren 1.585
47.431
persones residien
al Raval l'any 2008. El 2002, eren 40.968. El 1991, 37.109. I el 1970, 74.054 persones
45%
dels edificis del Raval
han estat rehabilitats, sencers o parcialment. El 50% al Raval nord, i el 41% al Raval sud.
4.630
pakistanesos
vivien al Raval el 2008. El 2001 no figuren ni entre les cinc nacionalitats més nombroses del barri
47%
dels residents
són estrangers. La primera nacionalitat és la pakistanesa, seguida de la filipina i la marroquina

“Sentim que ens n'han fet fora”

“Els dos últims anys han estat pitjor que mai, sembla que no vulguin famílies que visquin al Raval, sentim que ens n'han fet fora”. Ho diu la Mercè, que ha marxat del Raval fa un mes, perquè viure al barri li ha resultat “difícil en tots els sentits”. Va venir-hi, afirma, atreta per “la multiculturalitat” –terme molt usat en els primers anys de volada de la rambla del Raval–, però ara troba que no ho és de multicultural, que s'ha convertit “en una terra de ningú, un gueto”, tant per la concentració d'immigració com pels problemes socials.

La Marta, encara resident al Raval, afronta impotent les molèsties –especialment greus aquest estiu–, i la passivitat que veu en l'Ajuntament a l'hora de posar-hi remei. La plataforma de veïns Rambla del Raval, que també va penjar les pancartes de “Volem un barri digne”, va demanar que s'estalviessin fer-hi concerts fins a altes hores. Durant “una època” havien negociat amb el districte les activitats, però “en els últims temps s'ha perdut la comunicació”. En els primers anys, la rambla va ser escenari d'alguns concerts multitudinaris, amb la idea de promocionar l'espai per al conjunt de la ciutat. Després, i amb l'incident entremig d'un macrobotellón i l'onada antiincívica, es van acabar les activitats massives.

Darrera actualització ( Dilluns, 20 de setembre del 2010 21:12 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Pep Casamajó i Català (Sant Celoni)

Com es pot comprovar, la multiculturalit at es una enganyifa. Cada país te les seves costums que quan hi anem de visita ens fan gràcia. Però convivint amb elles cada dia, ens poden arribar a molestar. Si al costat de casa hi viuen gent que han marxat del seu país, però que volen seguir fent a tot hora el mateix que feien, acabarem avorrits d'aguantar el que no ens es propi. Si hi afegim que no se'ls pot dir res en virtut dels seus drets, haurem de marxar per poder tindre els nostres, malgrat que renunciem a viure on sempre ha estat casa nostra. Ells han vingut perquè han volgut i perquè ells volen hem de marxar nosaltres. La llibertat es un dret universal?.

avatar Montserrat Lopez Gonzalez (Barcelona)

Hi ha cultures totalmente incompatibles amb la nostra, està molt demostrat. Els inútils i poc preparats de l'Ajuntament no volen posar ordre perquè els joves no els titllin de fascistes. També deixen posar una quantitat de decibels als concerts que els instruments no es poden sentir en tota la seva plenitud. La Guardia Urbana, de urbanitat, existeix només per multar cotxes. Els pares eduquen els fills a base de dir que si. Tot està portant a que la gent pensi que l'únic que pot arreglar aquesta ciutat es un partit de dreta dura. Acabarem malament 

avatar Julián Juan Lacasa (MADRID)

A Madrid, l'equival.lent del Raval és Lavapiés, i ara per ara, sembla que han sabut harmonitzar bé la convivència entre diferents ètnies i cultures (la xinesa, la magribina, la llatinoamerican a, la d'Europa de l'Est i els mateixos madrilenys).


Però, tanmateix, crec que tenim que fer un esforç per conviure-hi. Vaig ser fa pocs dies a Barcelona i vaig recòrrer el Raval (vaig sopar tres cops al barri, al carrer dels Àngels i a un altre), i vaig veure que gairebé tothom és magribí, paquistanès, xinès o llatinoamericà, a part dels barcelonins de tota la vida. Sé que cadascú que emigra cap a un altre país no renuncia gens als seus costums (els italians de Nova York, per exemple, continuaven menjant spaghetti i amb les seves creences catòliques, en contrast amb els EUA protestants i anglo-saxons). I els catalans, és clar, no renunciarem pas als nostres costums si ens anem cap a Madrid, París o Xangai.


Però tenim que aprendre a respectar-nos, això s

avatar Arnús Bricall (L'Hospitalet de Llobregat)

No és només el Raval, perquè no aneu a fer un reportatge a La Florida o Pubilla Cases a la ciutat de l'Hospitalet? En aquests barris són més poblats hi ha més immigració, brutícia i desori que no pas al Raval, la gent en fuig i no se'n parla.

avatar josep maria budo soler (La Garriga)

D'afora vindran..que de casa et treuran. Si continuem fent de "buenisimos" i no es posa ordre (aixo no vol dir raciste) arrivara un esclat de violencia com a França a les Banlieus.

avatar Miquel Bruc (Barcelona)

Doncs què volien? El problema d'arrel és com el barri no s'ha volgut regenerar de fons, malgrat un govern d'esquerres des de fa trenta anys. Han minat de manera activa el teixit veïnal que hi havia, tirant a terra blocs sencers, sense valorar les senyores maries que... és clar, ocupaven pisos de 100 m2 i pagaven unes rendes que no eren productives per a l'ambició de quatre closos i adlàters. Abans si un paio pixava al carrer, la senyora Maria li fotia bulla i no ho tornava a fer. On són les senyores Maries? Les han mort i enterrat en vida, que cardaven nosa... Mireu quins preus mòdics hi ha, mirem quants pisos patera i quants funcionaris a la presó per tràfic d'influències. Merder sobre merder. Déu n'hi do com aguanten la situació la gent que hi viu (nouvinguts, no tan nouvinguts i gent amb més arrelament).

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Fés Girona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
 

Tradueix-nos - Translate