La Marta va venir a viure fa deu anys a la rambla del Raval amb la il·lusió de fer-te d'aquest barri, “de fer arrels aquí”. “La rambla és un carrer preciós, semblava que el barri havia de quedar molt bé, que seria un barri normalitzat”. Deu anys després, té el pis a la venda i es deleix per poder marxar com més aviat millor. Aquest és el camí que està fent molta gent que, com ella, van arribar fa una dècada, a punt per estrenar la gran actuació urbanística que havia de canviar i catapultar el Raval.
Alguns d'aquests veïns es van agrupar en la plataforma Rambla del Raval, creada cap al 2002, per fer sentir les seves queixes sobre la degradació que havien de suportar diàriament. I alguns dels que estaven actius en aquesta plataforma, l'han abandonat perquè ja han deixat el Raval. És el cas de la Mercè, que n'ha marxat per anar a viure al Born. Com la Marta, totes dues apareixen amb un nom fictici perquè han demanat mantenir l'anonimat. “Hem hagut de marxar perquè només ens hem trobat amb dificultats”, assegura la Mercè.
Una immobiliària que treballa al barri del Raval radiografia la situació d'una manera claríssima i inequívoca: “Els que van venir fa cinc i deu anys ja estan marxant, en cansar-se de problemes que no poden canviar, la inseguretat, la falta de civisme...”, explica un portaveu de la immobiliària. El pitjor, segons diu, és que el veí que va arribar al Raval fa cosa de dos o tres anys, s'ha cansat del barri molt abans i ara també mira de marxar-ne. “Van venir amb l'esperança que evolucionaria, que això seria com el Born o millor perquè urbanísticament estava més esponjat”. Cap a on van? Al Gòtic, al Born, també a Sant Antoni i al Poble Sec, “fugen del Raval pur i dur”, expliquen des de la immobiliària.
Quins són els motius d'aquesta fugida en massa dels barcelonins que s'hi havien instal·lat? Les enormes expectatives –reals o irreals, amb l'aura d'una suposada ultramodernitat multicultural– que es van posar en la rambla no s'han complert, i han quedat entelades pels problemes d'inseguretat, l'incivisme i la degradació del carrer. “Cada nit davant de casa, botellón; cada matí, pudor de pipí i brutícia, l'Ajuntament ho ha promogut com una zona d'oci”, denuncia la Mercè.
Si aquest veí català arribat de fa pocs anys en marxa, qui va al Raval? El sector immobiliari ha detectat un nou fenomen: vénen estrangers europeus (francesos, alemanys, anglesos, suïssos i holandesos, entre d'altres) que l'utilitzen com a segona residència. El perfil seria de persones d'entre 30 i 40 anys, usuaris dels vols de baix cost, que volen tenir un pis assequible al centre de Barcelona per poder bellugar-se amb comoditat i rapidesa cada cop que vénen a la ciutat.
Comentaris
Com es pot comprovar, la multiculturalit at es una enganyifa. Cada país te les seves costums que quan hi anem de visita ens fan gràcia. Però convivint amb elles cada dia, ens poden arribar a molestar. Si al costat de casa hi viuen gent que han marxat del seu país, però que volen seguir fent a tot hora el mateix que feien, acabarem avorrits d'aguantar el que no ens es propi. Si hi afegim que no se'ls pot dir res en virtut dels seus drets, haurem de marxar per poder tindre els nostres, malgrat que renunciem a viure on sempre ha estat casa nostra. Ells han vingut perquè han volgut i perquè ells volen hem de marxar nosaltres. La llibertat es un dret universal?.
Hi ha cultures totalmente incompatibles amb la nostra, està molt demostrat. Els inútils i poc preparats de l'Ajuntament no volen posar ordre perquè els joves no els titllin de fascistes. També deixen posar una quantitat de decibels als concerts que els instruments no es poden sentir en tota la seva plenitud. La Guardia Urbana, de urbanitat, existeix només per multar cotxes. Els pares eduquen els fills a base de dir que si. Tot està portant a que la gent pensi que l'únic que pot arreglar aquesta ciutat es un partit de dreta dura. Acabarem malament
A Madrid, l'equival.lent del Raval és Lavapiés, i ara per ara, sembla que han sabut harmonitzar bé la convivència entre diferents ètnies i cultures (la xinesa, la magribina, la llatinoamerican a, la d'Europa de l'Est i els mateixos madrilenys).
Però, tanmateix, crec que tenim que fer un esforç per conviure-hi. Vaig ser fa pocs dies a Barcelona i vaig recòrrer el Raval (vaig sopar tres cops al barri, al carrer dels Àngels i a un altre), i vaig veure que gairebé tothom és magribí, paquistanès, xinès o llatinoamericà, a part dels barcelonins de tota la vida. Sé que cadascú que emigra cap a un altre país no renuncia gens als seus costums (els italians de Nova York, per exemple, continuaven menjant spaghetti i amb les seves creences catòliques, en contrast amb els EUA protestants i anglo-saxons). I els catalans, és clar, no renunciarem pas als nostres costums si ens anem cap a Madrid, París o Xangai.
Però tenim que aprendre a respectar-nos, això s
No és només el Raval, perquè no aneu a fer un reportatge a La Florida o Pubilla Cases a la ciutat de l'Hospitalet? En aquests barris són més poblats hi ha més immigració, brutícia i desori que no pas al Raval, la gent en fuig i no se'n parla.
D'afora vindran..que de casa et treuran. Si continuem fent de "buenisimos" i no es posa ordre (aixo no vol dir raciste) arrivara un esclat de violencia com a França a les Banlieus.
Doncs què volien? El problema d'arrel és com el barri no s'ha volgut regenerar de fons, malgrat un govern d'esquerres des de fa trenta anys. Han minat de manera activa el teixit veïnal que hi havia, tirant a terra blocs sencers, sense valorar les senyores maries que... és clar, ocupaven pisos de 100 m2 i pagaven unes rendes que no eren productives per a l'ambició de quatre closos i adlàters. Abans si un paio pixava al carrer, la senyora Maria li fotia bulla i no ho tornava a fer. On són les senyores Maries? Les han mort i enterrat en vida, que cardaven nosa... Mireu quins preus mòdics hi ha, mirem quants pisos patera i quants funcionaris a la presó per tràfic d'influències. Merder sobre merder. Déu n'hi do com aguanten la situació la gent que hi viu (nouvinguts, no tan nouvinguts i gent amb més arrelament).
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.