Els veïns desisteixen de viure al barri del Raval i en fugen

Els que hi van anar fa 10 anys, atrets per l'obertura de la rambla del Raval, l'abandonen ara, cansats de la inseguretat i les molèsties

Els turistes comencen a fer servir el barri de segona residència

La rambla a punt per inaugurar el setembre de l'any 2000, per les festes de la Mercè.
Imatges de la rambla del Raval, avui, amb un indigent dormint al carrer (a l'esquerra). I a dalt, la rambla a punt per inaugurar el setembre de l'any 2000, per les festes de la Mercè. A baix, un dels enderrocs d'edificis de veïns que es van fer al barri als anys 90 JOSEP LOSADA.
Un dels enderrocs d'edificis de veïns que es van fer al barri als anys 90. JOSEP LOSADA.

Anna Ballbona - barcelona

La Marta va venir a viure fa deu anys a la rambla del Raval amb la il·lusió de fer-te d'aquest barri, “de fer arrels aquí”. “La rambla és un carrer preciós, semblava que el barri havia de quedar molt bé, que seria un barri normalitzat”. Deu anys després, té el pis a la venda i es deleix per poder marxar com més aviat millor. Aquest és el camí que està fent molta gent que, com ella, van arribar fa una dècada, a punt per estrenar la gran actuació urbanística que havia de canviar i catapultar el Raval.

Alguns d'aquests veïns es van agrupar en la plataforma Rambla del Raval, creada cap al 2002, per fer sentir les seves queixes sobre la degradació que havien de suportar diàriament. I alguns dels que estaven actius en aquesta plataforma, l'han abandonat perquè ja han deixat el Raval. És el cas de la Mercè, que n'ha marxat per anar a viure al Born. Com la Marta, totes dues apareixen amb un nom fictici perquè han demanat mantenir l'anonimat. “Hem hagut de marxar perquè només ens hem trobat amb dificultats”, assegura la Mercè.

Una immobiliària que treballa al barri del Raval radiografia la situació d'una manera claríssima i inequívoca: “Els que van venir fa cinc i deu anys ja estan marxant, en cansar-se de problemes que no poden canviar, la inseguretat, la falta de civisme...”, explica un portaveu de la immobiliària. El pitjor, segons diu, és que el veí que va arribar al Raval fa cosa de dos o tres anys, s'ha cansat del barri molt abans i ara també mira de marxar-ne. “Van venir amb l'esperança que evolucionaria, que això seria com el Born o millor perquè urbanísticament estava més esponjat”. Cap a on van? Al Gòtic, al Born, també a Sant Antoni i al Poble Sec, “fugen del Raval pur i dur”, expliquen des de la immobiliària.

Quins són els motius d'aquesta fugida en massa dels barcelonins que s'hi havien instal·lat? Les enormes expectatives –reals o irreals, amb l'aura d'una suposada ultramodernitat multicultural– que es van posar en la rambla no s'han complert, i han quedat entelades pels problemes d'inseguretat, l'incivisme i la degradació del carrer. “Cada nit davant de casa, botellón; cada matí, pudor de pipí i brutícia, l'Ajuntament ho ha promogut com una zona d'oci”, denuncia la Mercè.

Si aquest veí català arribat de fa pocs anys en marxa, qui va al Raval? El sector immobiliari ha detectat un nou fenomen: vénen estrangers europeus (francesos, alemanys, anglesos, suïssos i holandesos, entre d'altres) que l'utilitzen com a segona residència. El perfil seria de persones d'entre 30 i 40 anys, usuaris dels vols de baix cost, que volen tenir un pis assequible al centre de Barcelona per poder bellugar-se amb comoditat i rapidesa cada cop que vénen a la ciutat.

4.349

euros per metre quadrat

era el preu de venda de l'habitatge de segona mà el 2008. El 2000 eren 1.585

47.431

persones residien

al Raval l'any 2008. El 2002, eren 40.968. El 1991, 37.109. I el 1970, 74.054 persones

45%

dels edificis del Raval

han estat rehabilitats, sencers o parcialment. El 50% al Raval nord, i el 41% al Raval sud.

4.630

pakistanesos

vivien al Raval el 2008. El 2001 no figuren ni entre les cinc nacionalitats més nombroses del barri

47%

dels residents

són estrangers. La primera nacionalitat és la pakistanesa, seguida de la filipina i la marroquina

“Sentim que ens n'han fet fora”

“Els dos últims anys han estat pitjor que mai, sembla que no vulguin famílies que visquin al Raval, sentim que ens n'han fet fora”. Ho diu la Mercè, que ha marxat del Raval fa un mes, perquè viure al barri li ha resultat “difícil en tots els sentits”. Va venir-hi, afirma, atreta per “la multiculturalitat” –terme molt usat en els primers anys de volada de la rambla del Raval–, però ara troba que no ho és de multicultural, que s'ha convertit “en una terra de ningú, un gueto”, tant per la concentració d'immigració com pels problemes socials.

La Marta, encara resident al Raval, afronta impotent les molèsties –especialment greus aquest estiu–, i la passivitat que veu en l'Ajuntament a l'hora de posar-hi remei. La plataforma de veïns Rambla del Raval, que també va penjar les pancartes de “Volem un barri digne”, va demanar que s'estalviessin fer-hi concerts fins a altes hores. Durant “una època” havien negociat amb el districte les activitats, però “en els últims temps s'ha perdut la comunicació”. En els primers anys, la rambla va ser escenari d'alguns concerts multitudinaris, amb la idea de promocionar l'espai per al conjunt de la ciutat. Després, i amb l'incident entremig d'un macrobotellón i l'onada antiincívica, es van acabar les activitats massives.