Les 29 poblacions que han presentat 30 projectes per als ajuts de reforma integral de barris –Barcelona n'ha presentat dos al Bon Pastor i Baró de Viver i a l'àrea de la Vinya i Can Clos– aspiren a rebre els 65 milions d'euros de subvenció global de la Generalitat per al programa. Però només podran abordar la reforma amb els ajuts del 50% del govern una desena. Tenint en compte que l'execució integral de la reforma d'un barri s'allarga diversos anys, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no vol que l'entrada de més projectes sigui il·limitada i obligui a distribuir els diners assignats entre un nombre elevat de poblacions, de manera que l'actuació urbanística per crear espais públics nous, esponjar construccions, guanyar zones verdes o equipaments socials i equipar els edificis acabi quedant en no res o en ben poca cosa. L'altra opció –no limitar els diners assignats ni el nombre de projectes nous– també és inviable econòmicament per a la Generalitat, i encara més des que s'han hagut d'aplicar mesures de racionalització de recursos per la situació general de crisi econòmica.

Només a la regió metropolitana de Barcelona ja s'han presentat divuit projectes per rebre aquests ajuts, per mitjà dels quals la Generalitat cobreix la meitat del cost de tota la reforma.

Però, a més, en la convocatòria del 2009, la conselleria de Política Territorial també ha decidit introduir en el programa de la llei de barris una modalitat de finançament que permeti arribar fins al 75% del cost dels projectes pel que fa a les poblacions de menys de 10.000 habitants i amb una capacitat financera molt més limitada que la de les ciutats grans. La llei de barris obria la porta a arribar fins al 75% del finançament, i diversos alcaldes i les associacions municipalistes ho van reclamar. El govern destinarà enguany 30 milions d'euros a aquest programa nou, batejat amb el nom de Viles amb projectes. El govern, però, no vol desnaturalitzar l'essència de la llei, de manera que ha obligat aquests municipis petits a presentar projectes amb un pressupost mínim d'un milió d'euros per assegurar-se que s'abordarà «un ampli ventall d'actuacions». A aquesta modalitat de programa, encara s'hi han presentat més projectes –fins a 41–, i el govern només podrà atendre'n una quinzena. En aquest apartat ja no hi ha predomini de municipis de la regió metropolitana de Barcelona, sinó que són els de les comarques centrals i les comarques gironines els que n'han presentat més. En darrer terme, en el cas d'aquells municipis que ja han reformat algun barri però aspiren a més ajuts molt més limitats –4 milions– per mantenir algun programa social, hi ha Terrassa, amb el districte segon, i Santa Margarida de Montbui, amb el barri de Sant Maure.