Un estudi alternatiu revela la versió més crítica del 22@

Més de la meitat de les empreses que són presents actualment al 22@ han estat traslladades al nou districte tecnològic i no han estat creades de nou. Dels 90.000 treballadors que hi ha oficialment al Poblenou, la xifra de llocs de treball de nova creació és d'uns 22.500, que representa el 17% del total comptabilitzat. Aquestes i altres dades apareixen a l'informe Torres més altes han caigut: el model 22@ al descobert, un estudi realitzat per l'Assemblea de Joves del Poblenou i l'Assemblea Endavant del Poblenou. Aquestes dues entitats van recollir el testimoni deixat per la Coordinadora contra el 22@, col·lectiu format per diverses entitats del Poblenou, que tenia com a objectiu existencial aturar el pla 22@. Els autors d'aquest informe, Albert Martín i Bernat Castro, van explicar ahir que, amb l'estudi, s'allunyen de la confrontació directa i de l'oposició al nou districte, per centrar-se a assenyalar com les transformacions, sobretot les urbanístiques, han afectat els veïns i els treballadors del Poblenou i quines conseqüències socials i econòmiques han tingut per al barri. Aquest efecte, van afirmar, és “sensiblement diferent al que s'ha presentat des dels estudis i les anàlisis dels primers 10 anys del 22@”.

Així, entre altres, els autors sostenen que el nombre d'empreses de nova creació instal·lades al nou districte és molt baix, i que la majoria de les empreses provenen d'altres zones de Barcelona. També destaquen que el nombre de llocs de treball creats és inferior al que expressen els diversos informes oficials.

Independentment, però, de les xifres, l'estudi estableix les cicatrius que, sobretot al barri del Poblenou, hauria deixat l'aposta de l'Ajuntament de Barcelona per la renovació urbanística del 22@. Així, segons l'estudi, l'eliminació de les zones d'habitatges baixos, ha trencat les dinàmiques comunitàries “de poble” típiques del Poblenou. També es fa referència a altres construccions, com ara l'avinguda Diagonal o el polèmic Parc Central els quals, hi afegeixen, “directament impossibiliten espais de sociabilitat”. Martin i Castro conclouen, d'altra banda, que “s'ha afeblit l'associacionisme, sobretot per la poca permissivitat a l'hora d'utilitzar l'espai públic”. Sostenen, a més, que “s'està acabant amb el tradicional ramblejar per la Rambla del Poblenou pel canvi d'orientació dels locals, més dirigits ara clients d'alt poder adquisitiu o al turisme”. En aquest sentit, i coincidint amb les conclusions d'un informe de l'empresa 22@bcn emès el 2008, es destaca la falta de relació entre els edificis nous i la vida social i de carrer al nou districte tecnològic.

En l'epíleg de l'estudi, que s'editarà properament en un llibre i dijous serà presentat al veïnat del Poblenou, els autors recomanen tornar a l'anomenada “renovació urbana sensible”, i citen com a exemples Berlin i New Lanark. Finalment, aconsellen que s'incentivi la participació del teixit social, es doni suport al moviment associatiu, i es creï un territori d'usos mixtos, amb habitatge, comerç i producció. S'hi aposta per la defensa del patrimoni històric i la vertebració vial, i per municipalitzar l'usdefruit dels pisos buits per garantir als veïns la possibilitat de continuar vivint al barri.