El passatge Franquet intenta frenar el declivi
Rehabilitació ·
Els veïns busquen finançament a través del Pincat de Tortosa per reformar almenys la façana interior d'aquest immoble, únic per la seua estructura
Fa dècades que no s'hi porta a terme cap tipus d'intervenció i l'edifici ja comença a presentar problemes estructurals
Pràcticament no hi ha cap turista que visite Tortosa que un cop vista la catedral no aprofite per prendre una foto del passatge Franquet, un carrer privat tancat per dues immenses portes reixades de ferro forjat que donen als carrers de la Ciutat i dels Canvis. Es troba just a l'entrada del nucli antic de Tortosa, al costat del Palau Oliver de Boteller, seu dels serveis territorials de Cultura i gairebé a tocar de la catedral. Però ni la seua situació estratègica ni la seua bellesa arquitectònica li han servit d'indult, i el passatge, juntament amb les dues façanes que el flanquegen, viu immers en un llarg procés de degradació, que s'ha accentuat les dues últimes dècades. “Quan tenia dotze anys el van pintar; des d'aleshores no s'hi ha tornat a fer pràcticament res”, explica Guadalupe Blasco, una veïna de tota la vida que ja passa dels 70.
Tants anys de deixadesa han deixat senyals visibles en aquesta joia arquitectònica construïda el 1877 per l'empresari local Rufo Franquet, obra probablement de l'arquitecte Josep Grifoll i catalogada com a bé cultural d'interès local. El passatge i els dos immobles que l'estructuren presenten evidents signes de deteriorament: esquerdes a les façanes i al terrat, bassals d'aigua que s'acumulen a terra i petits esllavissaments, així com brutícia i teranyines.
Ara, tot i la crisi econòmica, sembla que els veïns estan disposats a impulsar una reforma, almenys de la façana interior del passatge. “Cal fer reformes a l'escala, a les façanes i també a la coberta, però és un edifici molt gran i hem d'anar a poc a poc perquè val molts diners”, apunta Pepe Royo, president de la comunitat de veïns de l'escala 2, i precisa que una actuació integral al passatge superaria de bon tros els 100.000 euros, una quantitat inassumible pels veïns, i per això s'ha d'anar per parts.
De moment, els veïns de l'escala 2, on hi ha deu pisos, tres dels quals embargats pel banc, ja tenen un pressupost fet per rehabilitar i pintar la seua part de façana. Puja a uns 20.000 euros, i aquesta mateixa setmana se'ls ha aprovat concedir-los una subvenció de 6.000 euros del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat) per rehabilitació de façanes i 2.000 euros més per instal·lacions comunes. “És un edifici emblemàtic de la ciutat; des de l'Ajuntament donarem tot el suport als veïns perquè el rehabiliten”, va manifestar l'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel. De fet, els serveis de mediació de l'Ajuntament ja s'han posat en contacte amb els veïns de l'escala 1, menys organitzada que la 2, per assessorar-los quant als passos que han de fer per obtenir els ajuts de la llei de barris. En aquesta escala hi ha dotze habitatges, i molts dels propietaris són gent gran que només cobra la jubilació. No està clar que puguen tirar endavant la rehabilitació. Es pintarà només una part del passatge? Aquesta és la pregunta que plana en l'aire.
“Reso perquè es faça alguna cosa, però també crec que abans de pintar hi ha altres prioritats”, diu Xavier Mestre, propietari del bar del passatge, tancat des de fa anys. “És un problema, perquè molts veïns no tenen diners i els ajuts que et donen són pocs i els cobres tard, però si no es fa res acabarà caient”, afirma per la seua banda Royo.
“Penso que s'hauria de rehabilitar i els veïns tenim l'obligació de fer la nostra aportació, però cal que l'administració també s'hi implique”, afirma Elena Maureso, propietària d'un dels pisos de l'escala 1. El debat està servit; mentrestant, la vida segueix al passatge Franquet i els turistes continuen fent-hi fotos malgrat la decadència i les teranyines.
“Els turistes ens feien fotos parlant al balcó”
Guadalupe Blasco és la veïna més antiga del passatge Franquet. Hi va arribar amb els seus pares fa 65 anys quan ella en tenia vuit, i quan es va casar es va quedar amb el pis familiar. “Hi havia un ambient molt bo i la comunicació entre els veïns era molt bona”, afirma. La seua escala tenia fins i tot una portera que netejava l'escala i que a les nits tancava les portes del passatge. “Els turistes ens feien fotos quan parlàvem pel balcó”, recorda. Res a veure amb la situació actual. “Estem cansats de trobar-nos gent fent les seues necessitats al passatge”, lamenta. També hi ha hagut algun pis sobreocupat i d'altres amb ocupes.
Contemporani del Crèdit
El passatge Franquet és un dels dos edificis importants construïts a Tortosa per l'empresari tortosí Rufo Franquet, propietari al final del segle XIX d'una fàbrica de producció de sabons amb oli de pinyolada al barri de Remolins. Es va construir el 1877 a tocar de l'ajuntament medieval, que posteriorment va desaparèixer i arquitectònicament és molt similar al passatge del Crèdit del carrer de Ferran de Barcelona, obra de l'arquitecte Magí Rius i Mulet. “Sembla que el va fer per llogar locals i habitatges, a banda d'allotjar-hi algun familiar”, explica Jacobo Vidal, historiador tortosí. Es creu, tot i que no existeix cap estudi sobre els edificis de Franquet, que són obra del mestre de cases Josep Grifoll, que sembla que treballava habitualment amb Franquet.
Al passatge Franquet encara queden veïns de tota la vida que recorden els seus anys d'esplendor. “Molts nuvis venien aquí a retratar-se per a la boda”, explicava Maria Cinta Aixendri, veïna des de fa 55 anys. “Aquí vivia gent treballadora de classe mitjana i hi havia un ambient molt bo”, explica una altra veïna, Guadalupe Blasco. Totes dues recorden que als baixos hi havia un establiment que arreglava bicicletes, una botiga on es venia carbó i vi, i una taverna que es va acabar convertint en el bar del passatge. “Jo vaig nàixer aquí”, explica Xavier Mestre, el propietari d'aquest bar, tancat des de fa uns tres anys, i recorda que en aquella època (anys seixanta i setanta) els veïns eren una gran família. “Hi havia una unitat que no existia a cap barri de Tortosa”, afirma. “Hi havia un ambient entranyable. Els veïns ens parlàvem pel balcó. Era molt italià”, explica Elena Maureso, i assenyala que al final dels vuitanta i principis dels noranta el passatge es va començar a degradar. Molts veïns de tota la vida van anar marxant o morint, una situació pareguda a la resta del nucli antic. Ara sembla que hi ha un intent per recuperar-lo, tot i que és un tema complicat.
El bar amb les millors tapes de Tortosa
Xavi Mestre es va criar al passatge Franquet. Els seus pares, provinents d'Horta de Sant Joan, van comprar un petit local als baixos del passatge on comercialitzaven carbó i posteriorment van obrir una taverna que es va acabar convertint en el mític bar del passatge, famós per la seua situació i per les seues tapes. Mestre va tancar portes fa tres anys i set mesos, no perquè li anés malament el negoci, al contrari, sinó per prescripció mèdica. Treballava massa. A hores d'ara ningú s'ha interessat a comprar-li el local. “Gairebé no hi vaig perquè em fa pena veure com es va degradant. És la meua vida i la vida dels meus pares”, diu.
“El passatge t'enganxa”
La ceramista Cinta Dalmau de Tortosa va obrir fa uns quatre anys una galeria d'art al passatge Franquet. Buscava un local per situar-hi el seu taller de ceràmica, però ha acabat impulsant una sala d'exposicions que només obre el cap de setmana però que ha donat un valor afegit al passatge Franquet. Dalmau, que també s'ha acabat comprant i rehabilitant un pis en aquest passatge, es va criar al nucli antic de Tortosa i hi creu. “He estat 30 anys vivint a Tarragona i he vist com evolucionava la recuperació del seu nucli antic. És el que vull per al de Tortosa”, diu. La seua galeria, des que va tancar el bar del passatge, és l'únic establiment obert al públic i hi han exposat els artistes ebrencs amb més renom: Rocamora, Cinta Sabaté i Leonardo Escoda. Ara per a les festes de la cinta està preparant una mostra amb el dissenyador tortosí Joan Antoni Blanch que sortirà de la galeria mateixa, ja que pretén muntar un laberint dins el passatge. Les previsions són inaugurar-la el 3 de setembre.