Missió: observar si la normativa municipal barcelonina que impedeix que els naturals i els turistes vagin pel carrer amb el tors nu –elles amb un top als pits– es compleix o no es compleix. Després d'una hora a la Rambla de baix mirant la gent com passa arribo a la conclusió que l'any passat en aquest lapse de temps ja hauria vist una dotzena de panxes i pectorals airejant-se. Avui no n'he vist cap. Però no ens hem de refiar de res. Agafo un taxi, i em faig portar als tous de gespa que hi ha prop de l'entrada del Maremàgnum, on diuen que la gent va a prendre-hi el sol amb poca roba. Ni amb poca ni amb molta. A la gespa no hi ha aquest matí ningú. Boig el que hi fos, perquè fa una calor que estavella i no es veu ni prop ni lluny una dutxa o una font per refrescar-se. Li dic al taxista que tiri i em porti al parc de la Ciutadella. Per arribar-hi, passem per la Vila Olímpica. Molta gent que va a la platja amb para-sols, flotadors, galledes i pales. Tots vestits segons el decòrum. El taxista detecta que busco alguna cosa, i quan la sap es pensa que em comunica una alegria: “Fa una estona he vist tres joves com els que l'interessen davant la Sagrada Família.” Quan em deixa davant el parc em desitja sort: “Que en trobi molts.” Trobo, aquí sí, uns quants nudistes sota els arbres. Un toca la guitarra, unes parelles prenen la fresca i uns altres dormen. La normativa inclou els parcs, però la proximitat del Zoo ajuda a desvetllar la bèstia que portem dins. Els lleons bé van despullats. Les lleones també hi van però les dones nudistes porten totes sostenidors.

Amb aquestes disposicions l'Ajuntament pretén treballar en favor d'allò que en diem “turisme de qualitat”. Les aparences, però, enganyen i de la mateixa manera que dins d'un avió prenem per un agent de borsa aquell senyor que al final resulta ser l'oboè de la Filharmònica de Berlín, qui ens diu que aquest jove mig despullat i tatuat que sembla un descarregador del moll de Copenhaguen no és un estudiós de Søren Kierkegaard, filòsof de l'angoixa? L'estiu uniforma molt i fa fer bogeries al més professoral. La resta, en ordre: la Senyoreta del paraigua amb el vestit d'època i el general Prim amb guerrera de bronze. Només la figura del Desconsol plora més que mai perquè per obres de reparació li han buidat l'estany que emmiralla i refresca l'únic nu permès al parc.

La norma demostra la teoria dels vasos comunicants: des que no es pot anar despullat pel carrer, al claustre de la catedral s'han posat seriosos i ara les dones no hi poden entrar ensenyant les espatlles, com si fos Itàlia. Avís a totes.