Urbanisme

Lífting a la Barceloneta

Les subvencions del pla de barris han permès adequar un 10% dels pisos del barri i instal·lar onze ascensors en 57 de les finques reformades

La línia d'ajuts, de 3,30 milions, ha quedat esgotada en només dos anys

Una de les propostes estel·lars del pla de barris de la Barceloneta era la línia d'ajuts a la rehabilitació. En un parc d'habitatges antic i deteriorat (un 40% dels edificis són anteriors al 1900), es volia propiciar la restauració. Ara que el pla de barris ja ha sobrepassat l'equador, el paquet de diners destinat a la rehabilitació (3,33 milions d'euros) ja s'ha esgotat i les xifres de balanç denoten l'abast d'aquest esforç de rentada de cara.

El pla de barris ha donat ajuts a 57 finques, que es tradueixen en 1.170 pisos i 89 locals rehabilitats. En total, les subvencions han beneficiat 3.012 veïns. Tenint en compte que a la Barceloneta hi viuen 15.484 persones, en aquest àmbit el pla ha “tocat” un 19,4% dels veïns. Pel que fa al parc d'habitatges, significa que s'han rehabilitat un 10% del total de 8.932 pisos. De les 57 finques afavorides amb els ajuts (que cobreixen el 60% del cost total de l'obra), vint ja han acabat les obres. A més, en onze finques s'ha aprofitat per instal·lar-hi ascensor. Així, sembla que es posa fi a la llegenda negra dels ascensors al barri, després de la polseguera aixecada, fa anys, per l'antic pla d'ascensors.

Què ha tingut de particular aquest procés de rehabilitació? “Una gestió pròxima per adequar les necessitats tècniques a la viabilitat social”, respon la directora del pla de barris, Mònica Mateos. L'oficina que capitaneja ha estudiat les circumstàncies de cada sol·licitud. Això ha fet que s'hagin donat 64 ajudes socials; és a dir, als titulars de 64 pisos el pla els ha cobert el 100% del cost de rehabilitació perquè no hi podien arribar. Aquesta doble mirada, “tècnica i social”, ha fet desencallar situacions que demanaven les obres a crits. A banda, hi ha prevencions amb vista a una possible especulació. Per exemple, en els pisos amb contractes de lloguer s'obliga el propietari a no apujar les rendes durant cinc anys.

Ha calgut feina de mediació, ja que molts veïns són dones grans que viuen soles. Aquesta línia d'ajuts ha palesat “la gran demanda” d'aquestes subvencions. A qui hagi fet tard, li queda estar a l'aguait de les convocatòries de l'Ajuntament –ara no n'hi ha–, i no tenen condicions tan beneficioses. La clau d'aquí és el pagament immediat de l'ajut, de manera que el veí no l'ha d'avançar.

De l'experiència de la Barceloneta amb la rehabilitació, en beurà molt el pla de barris del Raval sud, que tot just ara comença i que també es planteja la fita de l'adequació d'habitatges. El patró de línia d'ajuts plantejat serà el mateix.

El pla de barris de la Barceloneta acabarà a finals del 2012. A banda de la rehabilitació, s'han recuperat les places del sector de la Maquinista, s'ha restaurat la Casa del Porró (futur equipament que recollirà la història del barri) i s'ha fet formació als botiguers, entre altres. Per als mesos vinents, queda per exemple la cobertura de les pistes esportives i la instal·lació d'un innovador punt verd i de plaques fotovoltaiques al camp de futbol. Al final de tot, queda una pregunta inquietant: i després del pla de barris, què?

LES XIFRES

1.170
pisos
han rebut ajuts per a la rehabilitació. El parc d'habitatges de la Barceloneta en té 8.932.
64
veïns
han rebut les anomenades ajudes socials, que cobreixen el 100% del cost, que no podien assumir.

Conèixer el barri a través del joc

Avui, coincidint amb les festes de Sant Miquel (patró de la Barceloneta), es posa en marxa l'original web www.etslostia.cat, que conté 21
jocs per redescobrir el
barri. Es tracta d'un gran concurs orquestrat des
del pla de barris i per la biblioteca Barceloneta-La Fraternitat.

En la creació dels jocs hi han col·laborat els joves del barri, a través dels centres educatius de secundària i del centre cívic, a més de diverses entitats. Tot plegat
ha estat supervisat per
Oriol Comas, un expert en la creació d'aquest tipus de jocs.

El lema comú de tots aquests jocs és Ens estimem la Barceloneta, que és l'Òstia. Així, es posen en dansa una àmplia gamma de partides –individuals i col·lectives– que permetran anar acumulant punts (pel que fa al cas, grans de sorra). D'aquesta manera, els participants podran aspirar a alguns dels premis que es lliuraran en acabat, el 30 de novembre.

Aquest portal web amb jocs per als joves segueix un projecte anterior, el llibret L'Abcdari de la Barceloneta, en què van participar les escoles de primària. Tots dos donen a conèixer d'una manera divertida els elements propis de la història i la identitat de la Barceloneta: des dels Coros i el joc del Takatà fins a la platja o la torre de Sant Sebastià.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.