La reforma de la plaça de les Glòries Catalanes es troba ara en un període de “reflexió i treball“. Així ho va definir l'arquitecte i director tècnic de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Fayos, en un debat sobre el futur de la plaça de les Glòries, celebrat dimecres al Col·legi d'Enginyers de Camins, en el qual va avançar també que caldrà “buscar l'acord amb els veïns per reprogramar els compromisos existents”. Pel que fa a la posició del consistori, Fayos va marcar cinc punts que des de l'Ajuntament es consideren “fixes”: el primer, prendre com a punt de partida la modificació del pla general metropolità del 2008. Segon, l'enderroc de l'anella viària, obra que, segons va puntualitzar, “és una obra fantàstica com a tal”, però tirar-la a terra és, va afegir, “una opció a mantenir”. També és considera “fix” el soterrament de la Gran Via, tot i la complexitat que aquesta obra pot significar. En quart lloc, va confirmar la voluntat municipal de definir un projecte per donar forma a la plaça mitjançant un concurs internacional. Actualment s'està treballant en les bases i la convocatòria es podria fer a curt termini. Finalment, la cinquena consideració és conseqüència de la complexitat que impliquen les anteriors i, tot i que consisteix a respectar els acords establerts en els Compromís de Glòries del 2007, preveu trobar “punts d'encontre” amb els veïns, tenint en compte “el moment difícil per la situació econòmica” i, per tant, plantejar la possibilitat de reprogramar els compromisos.
La complexitat dels túnels
Les dificultat d'emprendre l'obra de la construcció dels túnel soterrats va presidir el debat de dimecres, i va ser el punt en què tots els ponents van coincidir. El president del Col·legi d'Enginyers de Camins, Jordi Julià, que va assegurar que es pot debatre sobre Glòries perquè, en qualsevol cas, “n'hi ha per temps”, va advertir que, en concret el de la Gran Via hauria de ser un “supertúnel de mig quilòmetre, que tindria el seu cost” i va afegir que, a més, en cobrir-lo, l'alçada resultant seria semblant a la que té ara la mateixa anella viària que s'ha d'enderrocar. Aquesta és, segons Julià, “una estructura magnífica”. ”Llàstima que tingui un final tan trist. Contradiccions de la història”, va lamentar.
També l'arquitecte Francesc Magrinyà va recordar, en to irònic, que “no sabem quan trigarem a fer alguna cosa a Glòries”. Magrinyà es va mostrar en contra també de construir un túnel soterrat per fer passar la Gran Via i va assegurar que “no té sentit fer un monticle per tapar aquest eix viari” i va defensar la possibilitat de mantenir aquest carrer a nivell de superfície, encara que això impliqués que el gran espai resultant quedaria partit per la meitat. Magrinyà considera, d'altra banda, que cal repensar si Glòries, a la qual va qualificar de “gran forat negre que atreu diversos espais verds”, pot ser definit com el que ara es considera que és realment una centralitat urbana.
Per la seva part, Daniel Mòdol, arquitecte que, des de l'any 2003 ha desenvolupat el projecte d'ordenació de la plaça –i no pas el de la configuració final–, va definir l'espai estudiat com “un sistema d'infraestructures cobert” i va reconèixer que la cobertura de la Gran Via té “una relació difícil amb la plaça”, tot i que va defensar que aquesta finalment sigui possible.
A la intervenció de Mòdol va seguir la de l'arquitecte tècnic i veí del Poblenou, Jaume Badenes, que va parlar en nom de la Plataforma per la reforma de Glòries. Badenes va mostrar d'entrada la preocupació dels veïns perquè el debat constant sobre la reforma no impliqui un canvi en les grans decisions i forci un ajornament indefinit de les actuacions sobre el gran espai urbà. Precisament el concepte sobre el buit a reformar, va ser un altre dels factors destacats per Badenes, el qual va advertir que els veïns desitgen “un gran parc urbà” i els preocupa que es continuï parlant de “plaça”. Sobre les últimes idees, de com fer creuar la Gran Via, aportades per l'equip de Mòdol, Badenes va recordar que aquesta té “uns talls transversals, que generen unes peces diferenciades molt grans i comporten uns desnivells exagerats al mig de l'espai”. Per aquests motius, Badenes va reclamar que es replantegi la possibilitat de fer els túnels no pas a sobre de les vies fèrries existents, sinó per sota d'aquestes.
Proposta alternativa
Finalment, i abans d'iniciar la taula rodona, es va presentar una proposta alternativa, a càrrec de l'arquitecte Josep Oliva. Aquesta proposta, coneguda ja pels assistents, planteja un espai més semblant al de la plaça Francesc Macià el qual permet, segons va dir, “un encreuament digne de tres avingudes i crea un perímetre d'edificis i de façana formant un marc urbà real”. Segons Oliva, la instal·lació dels edificis permetria que la plaça tingui “un ús continu i ampli”. L'arquitecte defensa també en la seva proposta que tots els equipaments que demanin les associacions de veïns amb raó es poden edificar perimetralment i el parc per darrere de la plaça. La proposta d'Oliva no té el suport dels veïns i va ser desestimada també per l'arquitecte Ricard Fayos.
Comentaris
Realment cal soterrar les vies? De fet, la plaça porta gairebé el mateix trànsit que la Gran Via. Potser l'únic que caldria fer és enderrocar l'anella.
I l'ampliació de les voreres de Via Laietena, quan?
El problema de la plaça de les Glòries no és l'anella, és la deixadesa que hi ha ara allà. Si s'arregla una mica i es torna a obrir el parc que hi ha ara a l'interior, crec que l'anella no caldria ni enderrocar-la...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.