El Suprem no permet que es faci el polígon de Vidreres

El Tribunal Suprem ha posat punt final al polèmic tema del macropolígon industrial de Vidreres, qualificant de nul el pla general d'ordenació urbana de la població de la Selva, aprovat l'any 2002, i en què es preveia la requalificació dels terrenys adjacents a l'actual polígon per crear-hi una gran zona de naus industrials.

Aquest pla es va aprovar inicialment l'any 2001 i la comissió territorial d'Urbanisme de Girona el va aprovar definitivament el mes de febrer del 2003.

El dia 23 passat, el Tribunal Suprem va dictar sentència sobre el recurs de cassació que havia presentat l'Associació de Naturalistes de Girona i determina que queda anul·lada la requalificació dels terrenys de la zona en urbanitzables, ja que es tracta d'un espai inundable. Aquest ha estat l'únic punt que admet el Suprem dels vuit que va presentar l'Associació Naturalista. Suficient, però, perquè el projecte del polígon no es pugui executar mai.

La sentència no tan sols deixa sense efecte la decisió de la comissió territorial d'Urbanisme del 2003, sinó que també anul·la la sentència que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'any 2007, sobre el contenciós administratiu que havien presentat els naturalistes l'any 2004, i que donava la raó a les administracions i admetia com a vàlida la requalificació dels terrenys.

L'alcalde de Vidreres, Jordi Camps (CiU), assegura que acatarà la sentència, i que a més, puntualitza, “recull l'oposició que des del grup tant d'independents com de CiU ens havíem manifestat sempre en contra d'aquest projecte”. Segons diu, “hi ha altres zones a Vidreres molt més adequades per construir un polígon que no pas el lloc on es volia fer”.

De fet, des que es va intentar posar en marxa el projecte, sota el nom de Salvem el Pla es va crear un moviment ciutadà que aglutinava entitats sensibles al medi ambient, partits, particulars i propietaris afectats, entre d'altres.

L'anterior alcaldessa del PSC, Ruth Rosique, tot i que havia estat una defensora de tirar endavant el polígon, diu: “Per sobre de tot cal acatar la sentència, agradi o no agradi el seu contingut.”

Pel que fa a la zona afectada, es preveia en una primera fase urbanitzar poc més de 58 hectàrees. S'incloïa també una reserva de terreny fins arribar al llindar de l'N-II per iniciar una segons fase un cop s'haguessin assolit els objectius de la primera.

Els demandants, l'Associació de Naturalistes de Girona, es manifesten contents per la sentència, que qualifiquen de “regal de Nadal”.

També fan esment que es tracta d'un altre èxit del moviment ecologista que “deixa en evidència el mal funcionament de la comissió d'Urbanisme de Girona” i aposten per demanar responsabilitats administratives.